diumenge, 13 d’octubre de 2013

3r Homenatge Lluís Companys a la Garrotxa



Aquest és el text que vaig llegir en els actes de dissabte:

Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes, que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!
Lluís Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934

6 anys després d’aquesta proclama, els exèrcits franquistes van assolir el seu objectiu definitiu: aplacar el poble de Catalunya amb la detenció i l’assassinat del seu president.

Després de vexar-lo i de torturar-lo als calabossos de Madrid, el van portar a Montjuïc per matar-lo en terra catalana perquè servís d’exemple al poble català. El 14 d’octubre de 1940 els militars revoltats, victoriosos d’una sagnant guerra que ells havien provocat, li van fer una farsa de judici en què el culpaven de colpista quan, de fet, era ell qui s’havia mantingut fidel a la República.

De matinada, l’endemà 15 d’octubre, l’afusellaven als glacis del castell de Montjuïc, símbol de la repressió contra el poble que Companys sempre havia defensat. Les seves últimes paraules van ser: PER CATALUNYA!

Alguns conceptes presents en la proclama de Companys de l’any 1934 ens poden recordar conceptes que alguns diuen defensar encara avui en dia. Són idees pròpies d’una època marcada per les guerres i per la presència de governs feixistes per tot Europa. La República Federal que Companys defensava, en aquell moment ja era una utopia, tot i que era l’única possibilitat en aquells moments. Avui en dia, però, encara és més utòpica i innecessària: el context europeu ja no té res a veure amb el que va haver de viure Lluís Companys.

Estem convençuts que el president, en el nostre segle XXI, defensaria sense embuts la independència de la República Catalana. I, si calgués, tornaria a sortir al balcó de la Generalitat, però ara per proclamar-ne la independència, costés el que costés.

En aquests moments d’eufòria que viu el nostre país, no hem de dubtar ni un sol instant, no podem fer ni un pas enrere. La memòria dels que ens han precedit en la lluita en moments molt més difícils, la memòria del president Companys, ens ha de fer més forts quan avancem cap a la decisió definitiva i ho farem amb les darrers paraules del president-màrtir; i que sigui l’última vegada que ho haguem de recordar com a súbdits del Regne d’Espanya:

PER CATALUNYA!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada