dilluns, 4 de març de 2013

La falç i la rosa


Aquesta setmana he presentat a Olot el “thriller” del company Jaume Planas i Panadès, professor d’Ensenyament Secundari a Manlleu.


En primer lloc, he d’agrair a en Kim Domene (l’autor de la portada de la novel·la) que me n’oferís l’oportunitat.

La novel·la no vol ser més que un “divertimento”, tot i que planteja unes qüestions ben interessants per la situació política que vivim: la base de la novel·la, escrita a partir del punt de vista del protagonista, és el retorn de l’Humbert a Catalunya, després de vint anys fugit a l’Índia per causa de la seva lluita armada contra el franquisme.

El contrast entre allò que es podia haver esperat de la transició espanyola i la realitat que es troba l’Humbert en la Barcelona postolímpica és ben interessant: especulació urbanística, desnonament, minorització de la llengua, espanyolisme violent... Un xoc ben interessant per a algú que ha viscut molts anys en la calma budista.

Però el més interessant (segons la meva lectura de la novel·la) és l’aventura terrorista: bona part del llibre planteja la possibilitat de crear un grup que mantingui la lluita armada per alliberar el país i construir un món millor.

I és clar que aquesta no és la solució.

Vist en perspectiva, sobretot en la perspectiva d’aquests darrers anys, la via democràtica que ha seguit des de sempre el nostre país s’ha demostrat que és la més efectiva. Els catalans comencem a tenir clar que la independència només depèn de nosaltres. I això és així especialment perquè sempre hem apostat per la democràcia.

A hores d’ara, des d’Euskadi, es miren el procés català amb sorpresa i admiració. Si som prou forts, acabarà bé. I arrossegarem tots els pobles germans en aquest procés cap a la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada