dimarts, 22 d’abril de 2014

Per Sant Jordi, posem-hi un Vinyoli!

No en dubtem, encara que fa mesos que hem entrat al 2014, és de debò que ha arribat el moment decisiu. Joan Vinyoli va néixer amb la Mancomunitat, el primer reconeixement administratiu de l’existència del país, després de 200 anys de bandejament i destrucció.


Enguany, doncs, centenari del naixement de Vinyoli, no perdem de vista la commemoració del tricentenari de l’abolició de les nostres institucions, de l’intent d’absorció del nostre país per Espanya. No siguem porucs, és hora de commemorar tot el que calgui i de mantenir el pols ferm per guanyar-nos el futur.

Molts han lluitat abans que nosaltres, en condicions molt pitjors, perquè ara puguem fer, tres-cents anys després, el que hem de fer. No podem refiar-nos de res ni de ningú (ho vaig escriure el desembre a partir del poema “Els corbs” de Vinyoli); però no podem fer-nos enrere, ara que ho tenim tan bé. Posem-hi, doncs, un Vinyoli!:

            LES FOGUERES

Maldestres, ranquejant, corren els negres
cavalls per les planúries
del vespre, retallant-se
contra el cel groc amb sols fluorescents.

I cada lluminària de la terra,
cada foguera encesa, significa
la insensata esperança
de la unió darrera en un sol foc
o la total destrucció.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada