dissabte, 7 de juny de 2014

Felip VI no serà Felip V

És una paradoxa, però és així: l’única demostració de credibilitat sobre els hipotètics canvis en l’estructura estatal que canten alguns arran de l’entronització del nou monarca hispànic seria que Felip VI assumís que també és Felip V.


Fa dies que insisteixo que la numeració tradicional de la monarquia hispànica des del matrimoni de Ferran i Isabel és, acríticament, la castellana: quan l’iniciador de la dinastia borbònica a la península jura els seus títols no existeix el de Rei d’Espanya (de fet, se l’inventarà Napoleó per al seu germà Josep, i ningú no gosarà contradir-lo!), de manera que el jove Borbó és Felip V de Castella i IV comte de Barcelona.

Si Felip VI volgués canviar les coses, si volgués distanciar-se de la monarquia hereva del franquisme, si acceptés la realitat plurinacional peninsular, si potenciés la personalitat històrica de Catalunya i dels altres països de la nació catalana, juraria el càrrec com a Felip V, comte de Barcelona... Però no ho farà.

I no ho farà perquè, com ens va recordar ahir mateix en Jesús M. Gutiérrez en la cloenda del curs de l’ACUGA a Olot, el germen de la dinastia borbònica ja arrenca del tractat d’Utrecht, el 1713. Felip V de Castella acceptava signar la pau amb els regnes aliats, però imposava que els catalans gaudirien dels mateixos drets que els habitants de Castella, els més estimats pel monarca catòlic. Això voldrà dir, evidentment, que els catalans perdran les seves constitucions i que l’Estat passarà a ser d’una confederació de regnes a un Estat unitari amb una monarquia absoluta.

I, a partir d’aquí, vénen 300 anys de reivindicacions catalanes i d’imposicions sobre Catalunya per tal d’impedir el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

I Felip VI no podrà ser Felip V ni que ell ho volgués, perquè la mentalitat que s’ha anat inculcant en aquests 300 anys entre els súbdits de la corona impedeix una entesa entre Espanya i Catalunya.

Com a exemple, em serveixen dues simples anècdotes lingüístiques, però que són prou significatives perquè afecten els noticiaris del primer canal de la televisió espanyola. M’estalvio la vergonya de comentar-les:

a) el locutor que transmet, impertèrrit, les dades estadístiques dels noms que porten els espanyols aquest 2014, no es pot estar de comentar el fet extraordinari del mal que arriben a fer els programes de televisió perquè, segons ell, hi ha més de 500 espanyols que, per culpa del programa Operación Triunfo, porten el ridícul nom d’Ot...

b) en el panegíric del nou i preparadíssim rei Felip VI que emeten les notícies del canal oficial, s’hi inclou el fet que sigui un monarca políglota, preparat per anar pel món; literalment, parla diversos idiomes: “anglès, francès i català”...


I després se sorprendran del resultat que sortirà en el referèndum del 9 de novembre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada