Evidentment, el Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de desembre va passar
completament desapercebut en unes setmanes marcades per l’aplicació il·legítima
(i està per veure si il·legal) de l’article 155 de la Constitució espanyola,
per l’empresonament de mig govern (més el presidents de l’ANC i d’Òmnium) i l’exili
de la resta, i per la convocatòria a corre-cuita d’eleccions al Parlament, que
va suposar que el Ple es canviés excepcionalment a dimarts perquè les
eleccions, també excepcionalment, van ser dijous. A la Ràdio Olot vaig recordar
que el 2006 algú tenia molt d’interès que Pasqual Maragall convoqués eleccions
entre setmana i ho va fer, però les va fer coincidir amb festiu: Tots Sants. Va
ser l’última jugada genial d’un polític que ha significat molt per a la nostra
història recent.
Com deia, el Ple de l’Ajuntament va passar completament desapercebut i, de
fet, tampoc no va tenir tants punts destacats. Amb tot, en vull remarcar un
parell.
Es va aprovar la remodelació de la plaça del Mig, que només va tenir l’oposició
del grup d’ERC. De fet, encara que l’equip de govern del Pdecat va manifestar
que feia mesos que parlaven amb els veïns, el cert és que no s’havia comentat
res amb la resta de grups municipals. Van dir que s’havia aprovat el projecte a
la Junta de Govern Local i que tots hi podíem haver dit alguna cosa llavors. A
la pràctica, això significa que ens el deixen veure un cop l’han aprovat en un
espai que només controla l’equip de govern. O sigui: cap voluntat de diàleg amb
els altres grups.
De totes maneres, l’oposició d’ERC no era tant al projecte (sobre el qual
no vam poder intervenir però que no ens sembla malament), sinó pel calendari.
Trobem absolutament irresponsable començar les obres d’una remodelació
important com és la plaça del Mig, tot fent-les coincidir amb les obres del
Firal, amb les complicacions que pot implicar tot plegat. Però, sobretot,
trobem irresponsable aprovar i realitzar la modificació de la plaça en ple
procés de Pla de Millora del Barri Vell. Com que nosaltres som molt
responsables amb la participació ciutadana, ens sembla que començar aquestes
obres sense tenir en compte les conclusions del PIAM del barri no diuen res en
favor de les ganes amb què l’equip de govern s’agafa el projecte. Vaja que,
segons com ho veig jo, ens pot tornar a passar el que va passar amb el PIAM de
Sant Miquel: bona voluntat i bones propostes, però a la pràctica poques ganes
de complir pressupostàriament amb un calendari periodificat de projectes.
En fi, en tot cas, esperem que la plaça quedi bé.
L’altre punt rellevant va ser la no aprovació de la dissolució de el
consorci de l’Àrea Residencial Estratègica del mas Bosser. És interessant
perquè va ser la primera vegada que l’equip de govern perd una votació en
aquest mandat i es va posar en evidència que ara ja no tenen la majoria
absoluta del consistori. Com deia en el punt anterior, l’equip de govern està
poc acostumat a pactar projectes i potser ara haurà de canviar la seva manera
de fer si vol tirar endavant les seves propostes...
D’altra banda, pel que fa a l’ARE, és una mostra evident que cal tenir molt
present què es vota en cada moment. Es va aprovar el projecte de l’ARE durant l’últim
mandat de govern socialista amb la voluntat de reservar sòl per habitatge
protegit. Era un projecte del govern de la Generalitat de llavors i des d’Olot
es va treballar en el sentit proposat. Amb el primer mandat de CiU, i amb la
majoria conservadora (PP+PxC), una de les primeres coses que va fer el nou
equip de govern va ser suprimir l’ARE. Van oblidar que s’havia creat un
consorci per gestionar-la i no es va suprimir. Evidentment, mantenir aquest
consorci, havent suprimit l’ARE, no té cap sentit, però la majoria actual d’esquerres
a l’Ajuntament, encara que a l’oposició, es va mostrar del tot favorable a l’esperit
de l’ARE suprimida i va voler mostrar la seva posició oposant-se a la supressió
del consorci.
És clar que aquest Ple va estar eclipsat pel final de campanya de les
eleccions que van acabar tornant a donar una majoria independentista al
Parlament de Catalunya; unes eleccions que van presentar una participació
rècord del 82% del cens amb més de 2 milions de vots independentistes, i això
que els líders dels dos grans partits eren fora: Junqueras a la presó i
Puigdemont a l’exili.
Caldrà estar atents a les reaccions dels pròxims dies: com es constitueix
el Parlament, com es constitueix el nou Govern, quina resposta té el govern
espanyol i si hi ha algun moviment democràtic a Europa que ens permeti
desencallar la situació donant definitivament la veu al poble de Catalunya. Caldrà
seguir treballant perquè surtin de la presó els polítics empresonats
injustament i perquè tornin els exiliats. Seguim!