Llarg (3 hores i mitja) però
interessant i amb espectacle inclòs..., què més es pot demanar? Home!, sí, una
mica de criteri, no? Penso que tothom a de ser conscient de la responsabilitat
que tenim quan intervenim en un Ple municipal, i potser no tothom ho té tan
clar... De moment, ho deixo aquí.
Com que es preveia llarg, vam
començar mitja hora abans. I vam començar pel condol a les famílies de les
víctimes del terrible accident ferroviari de Sant Jaume. Després dels punts
inicials de rigor, ja vam entrar en un apartat interessant: ampliació de
capital de Ràdio Olot. De fet, només era oficialitzar l’aportació que ja havia
fet l’Ajuntament per dotar de liquiditat l’emissora. Els números són prou
correctes així que res més que insistir en el nostre suport. Sí que vam
aprofitar per recordar que, a banda de l’agraïment a les empreses que han fet aportacions
econòmiques perquè Ràdio Olot pugui continuar, cal agrair l’esforç que, amb
gran professionalitat, estan fent tots els treballadors de l’emissora. L’alcalde
va confirmar que es preveia aixecar l’ERO que els afecta en els propers
pressupostos.
També es va aprovar inicialment el
reglament del futur Mercat municipal. Vam reservar-nos la possibilitat de
fer-hi aportacions, d’acord amb els usuaris, durant el mes d’exposició pública,
però vam valorar que s’haguessin tingut en compte totes les parts implicades.
Un punt que per nosaltres és
especialment delicat és el tema de la integració funcional dels ens de promoció
econòmica de la Garrotxa. És un punt importantíssim que CiU té entre cella i
cella perquè era un dels seus punts forts de campanya electoral. La realitat,
però, és que la llei no permet la creació d’una agència de promoció econòmica
de la Garrotxa i, per tant, qualsevol actuació que es pugui fer en aquest
sentit no deixa de tenir una base insuficient. En aquest cas només aprovàvem la
coordinació dels ens actuals, amb una direcció comuna, però això no implica la
desaparició de cap ens ni la incorporació de cap municipi (de moment) a aquesta
“integració funcional”. Tot plegat molt poc sòlid: nosaltres ho vam voler
explicitar amb la metàfora de “tirar-se a la piscina”. Segurament, coordinar
tota la promoció econòmica de la Garrotxa és un objectiu molt lloable, però
caldrà poder persuadir tots els municipis que s’hi impliquin i ens sembla que
és una possibilitat molt utòpica. Per això vam desitjar que “quan ens tirem a
la piscina hi trobem aigua, no fos cas que prenguéssim mal”. Malgrat tots
aquests peròs, vam votar-hi a favor donat que l’objectiu final és prou
interessant.
També vam aprovar ajudes especials
per a aturats de fins a 30 anys i de més de 45. Nosaltres vam subratllar que el
tema de l’atur és potser el que més preocupa tothom i que afecta totes les
edats, però que d’acord amb els estudis que se n’han fet és cert que aquests
trams d’edat són els que ho tenen més difícil per incorporar-se al món laboral
i està bé prioritzar els pocs recursos de què disposa l’Ajuntament.
Potser el tema més important del Ple
era la reconfiguració de la plantilla de les escoles bressol. A ningú no se li
escapa que és un tema que hem estat treballant a bastament des del mes d’abril,
i que venim arrossegant des que la davallada en les aportacions econòmiques del
Govern de la Generalitat ha fet que el cost per a les famílies s’hagi anat
incrementant. Enguany, com ja és conegut, s’ha hagut de suprimir l’escola de
Sant Miquel. No li ha agradat a ningú i hem estat treballant des de molts
col·lectius perquè això no fos així. La realitat, però, va acabar sent que el
nombre d’alumnes inscrits per al curs vinent va davallar considerablement i que
el nombre de línies del curs serà molt inferior al d’aquest any. La reducció de
plantilla, doncs, era inevitable. Nosaltres vam aprofitar per recordar el
compromís de l’Equip de Govern de treballar (i així se’ns va confirmar) perquè
per al curs 2014-15 es puguin recuperar les condicions de cursos anteriors.
També vam aprovar el conveni amb l’Associació
de Voluntaris de Protecció Civil. Nosaltres vam subratllar que hi estàvem d’acord
sempre que quedés clar que aquests voluntaris no poden fer tasques pròpies dels
treballadors municipals. D’altra banda, en aquests temps que corren, és molt
lloable que hi hagi persones que desinteressadament vulguin dedicar una part
del seu temps a ajudar els altres.
També vam aprovar, en l’àmbit d’urbanisme,
l’ampliació d’usos d’una part del polígon de les Mates. Se’ns va comentar que
ja s’havia informat l’associació de veïns.
Finalment, el Ple es va acabar
allargassant perquè havíem de tractar set mocions.
En primer lloc, una moció conjunta
(llevat del PP) demanant un tractament especial de la Seguretat Socials per als
voluntaris de les entitats esportives. El PP pretenia que tots els treballadors
han d’estar donats d’alta de la Seguretat Social; els vam comentar, amb coneixement
de causa, que totes les entitats esportives amateurs de Catalunya es fonamenten
en la feina de tota una colla de voluntaris que només reben una petita
compensació econòmica que no té res a veure amb un sou i que això no pot ser
considerat com un frau per la Seguretat Social. Vam remarcar que a l’hora de
buscar les pessigolles als clubs catalans (el 80% de les inspeccions són a
clubs catalans) el Govern espanyol no té manies però, en canvi, són els primers
a voler sortir a la foto quan arriben a l’elit i hi guanyen medalles i
títols... Aquestes inspeccions de la Seguretat Social poden acabar amb la xarxa
de clubs esportius catalans. Però es veu que això no va acabar agradant ni al
PP (que va trobar que el meu comentari estava fora de lloc) ni al PxC (al
senyor Mulleras el va trair el subconscient perquè va qualificar el meu
argument com el d’aquell que pensa en “conjuras judeomasónicas”..., i es va
quedar tan ample recordant la mítica frase del dictador!).
També vam aprovar la moció d’adhesió
al Pacte Nacional pel dret a decidir. Hi vam incorporar el prec del PSC de fer
una consulta “legal”. Vaig remarcar que hi estàvem a favor per incorporar el
màxim de regidors possible a la proposta i per no polemitzar, però que era
evident que el tema de la “consulta legal” només era una subterfugi de la
direcció del PSC per no haver de votar igual que el PP, però que era clar que
no portava enlloc perquè ni tan sols havien estat capaços de convèncer els seus
companys del PSOE. Incorporant la idea de “legal” en el marc de la constitució
volia dir no fer la consulta, però de totes maneres, com deia el president
Montilla, els ciutadans s’expressen en qualsevol contesa electoral i llavors ja
decidirem el què.
També vam aprovar el suport a la Via
Catalana de l’11 de setembre: els partits contraris van intentar embolicar la
troca implicant-hi la faràndula, però era evident que la moció no hi tenia res
a veure. A favor: ERC, CiU, RCat i la Veva Ruiz.
El PSC va presentar una moció perquè
es mantingués el mercat de roba de la Fira de Sant Lluc. Com que el regidor de
fires ja havia confirmat que seria així, ens vam abstenir perquè pensàvem que
era una moció del tot innecessària i que s’havia d’haver retirat com finalment
van fer amb la moció que havien presentat per a la creació d’una comissió de
seguiment de les obres de la plaça Mercat.
Finalment, la CUP va presentar una
moció contra el franquisme i el feixisme, cosa que va permetre l’espectacle
dels dos representants de PxC que es van absentar del Ple. De fet, només
nosaltres havíem donat suport a l’alcalde perquè la moció fos acceptada i,
finalment, vam ser els únics que hi vam votar a favor. En la defensa de la
posició de CiU, el primer tinent d’alcalde, va lamentar que la CUP es dediqués
a presentar mocions que no aportaven res de nou i que no eren gens positives
per a l’Ajuntament. Nosaltres estem d’acord que tothom pugui incorporar al Ple
els temes que cregui convenient, però també vam observar que en alguns temes
cal ser molt prudents. Vaig utilitzar un tòpic: voler matar una mosca a
canonades... Segur que no la toques, però potser fas que se n’aixequin moltes
més i llavors el canó només et servirà per ensenyar les etiquetes... Em sembla
que s’entén. Però si algú no ho entén no tinc cap inconvenient a explicar-li-ho
amb calma més enllà dels 140 caràcters d’un tuit.
La CUP tampoc no va voler retirar
una moció (tot i que se’ls va demanar reiteradament) sobre el centre de fauna
salvatge dels Aiguamolls de l’Empordà. Els termes de la moció ja eren més que
anacrònics donades les últimes notícies, tot i així la moció va prosperar.
I després d’algunes preguntes sense
gaire interès el Ple va acabar quan eren dos quarts d’onze. I fins aquí la meva
visió de l’últim Ple del curs.
No cal dir que si algú necessita
algun aclariment només ha de fer que escriure un comentari en el bloc i m’hi
posaré en contacte. Bon estiu!