Més lectures estiuenques d’aquelles que valen la pena. Joan-Lluís Lluís és
ja un escriptor consagrat en la novel·lística catalana i no es fa gens estrany
que les seves obres siguin un èxit de vendes.
L’última, El navegant, bé mereix
que hi dediquem una estoneta d’aquest estiu perquè no ens deixarà indiferents.
Darrera d’un plantejament sorprenent, s’amaga una història xocant,
colpidora. Us imagineu poder superar Babel (va ser un desastre o una sort, un
càstig o una oportunitat?) i tenir el do de dominar totes les llengües amb què
pots entrar en contacte sense haver de fer cap esforç (el somni dels estudiants
irredimibles d’anglès o dels “ciutadans del món”)? Navegar de Perpinyà a Nova Caledònia
(el somni d’aquells que es passarien tota la vida fent de turista..., perdó: de
viatger!) i acabar sent una persona rica i respectada (el somni dels que
voldrien tenir la vida d’un xeic àrab...)?
Aquest és el plantejament de la novel·la de Lluís, però darrere d’aquest
plantejament inversemblant i, segons com, incoherent, s’amaga una novel·la que
repassa bona part de la ideologia que ha construït el nostre món, que presenta
les incongruències entre el pensament i les accions: des de la monarquia, el
republicanisme, el socialisme, el colonialisme, el progrés científic i
tecnològic...
Acabarem estant satisfets de tot plegat? Podrem mantenir els nostres
principis si ens trobem en determinades situacions? Se’ns faran realitat els
nostres ideals, els nostres somnis?
I tot plegat arrenca des de la catalaníssima Perpinyà.
Ja podeu començar l’aventura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada