Agost, dol i esperança

L’últim dia de mes, fèiem el Ple d’agost de l’Ajuntament d’Olot. Normalment, aprofitant les vacances dels treballadors, la tradició era que el mes d’agost, si no era imprescindible, no es feia Ple. Últimament, però, l’escrupolositat del sistema gairebé obliga a fer-ho. En fi, segurament gràcies a això hem tingut un Ple bastant més breu de l’habitual i amb un ordre del dia bastant més curt.

Tot i que algun tema va generar una certa polèmica, avui només vull referir-me a allò que ha marcat la societat catalana les últimes setmanes. No cal que digui que un dels punts obligats del Ple era el rebuig unànime als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost.

Les ferides són molt recents i, encara que per temut i previsible, no ens han deixat d’impactar enormement. La unitat en el rebuig al terrorisme ens ha de fer més forts, cadascú des de les seves posicions ideològiques.

A Olot, el fet que els terroristes implicats fossin de la veïna Ripoll ens ha tocat més de prop, i potser també ens ha fet qüestionar: què estem fent malament perquè uns joves ripollesos haguessin emprès aquest camí?

Em sembla que la intervenció de l’Anna, com a portaveu del grup municipal d’ERC, va ser impecable: segurament sempre es poden millorar coses, segurament cal revisar alguns plantejaments, però sempre hi haurà accions incontrolables. Els catalans hem acollit tan bé com hem sabut i pogut la ciutadania que ha arribat en les darreres dècades i s’ha treballat especialment bé en el sistema educatiu. Quants joves no han tingut una formació correcta, que els ha obert les portes del mercat laboral i que han pogut estabilitzar la seva vida en els nostres pobles i ciutats? Segurament, aquells educadors que havien tingut els terroristes a les seves aules ara estaran patint i s’estaran preguntant que han fet malament o què més haurien pogut fer; però la resposta no és aquí, sinó en els centenars de nois i noies que han rebut una bona educació i que s’han obert camí. Mai no estarem protegits davant respostes individuals, davant un imam que aconsegueix fanatitzar unes joves que seguien una vida normal.

I això em porta a comentar, ni que sigui de passada, l’acte que va portar l’Oriol Junqueras a Olot dissabte passat. Gran expectació al Firal. Volem saber si tot està preparat pel referèndum de l’1 d’octubre. I sí: tot està preparat. Votarem, com sempre. I el gran tema és que els demòcrates siguem molts i que ens comptem. Per això és molt important que tothom doni tranquil·litat als seus veïns, que votarem i ens comptarem, que és important per als independentistes que guanyi el sí, però que també és important que vagi a votar tothom, també els del no. Segons en Junqueras, ens cal seduir, i ho farem. I que no ens quedi cap dubte que el nostre govern aplicarà els resultats l’endemà mateix. El 2 d’octubre començarem a desconnectar i crear un nou país o ens convocaran a unes noves eleccions autonòmiques, si els amos ens deixen...