Dijous passat, Ple de l’Ajuntament d’Olot. Després de 10 anys, puc tornar a
veure’l des de la perspectiva del públic. I no se m’ha fet estrany: segueixo
pensant que la política l’hem de fer entre tots i que el període com a regidor
sempre ha de ser transitori. Tot va bé, doncs. A més, dijous vaig tenir la
satisfacció que un company com en Manel Mitjà, que sempre ha estat donant el
suport que ha calgut, a les verdes i a les madures, finalment ha pres l’acta de
regidor que mereixia per la seva trajectòria a ERC.
El Ple, per variar, va ser poc dens, però es va acabar intensificant a l’hora
de les mocions i preguntes i, com últimament, mitjana de tres hores i mitja.
Una primera satisfacció: sembla que el contenciós per l’antic parc de
bombers va pel bon camí. Ha de ser un espai molt important per la ciutat i no
podem badar: jo sempre he defensat que l’entorn del mas les Mates ha de ser el
nostre 22@
Més bones notícies: es consolida la matrícula a les quatre escoles bressol
municipals. És molt important que les famílies hi puguin accedir i que s’universalitzi
l’etapa 0-3, que ha de ser gratuïta. Però això només ho podrem fer quan siguem
independents.
En les mocions, juntament amb les entitats, vam demanar la defensa del Sí
en el pròxim referèndum de l’1 d’octubre. Després de l’editorial del New York
Times, encara el tenim més a prop.
Nosaltres vam presentar la moció per dedicar el 0.5% de la recaptació de l’IBI
a la conservació del Medi Natural i la biodiversitat local, d’acord amb els
agents i institucions més implicats. Encara que la defensa que va fer-hi l’Anna
Barnadas va ser excel·lent, com no podia ser d’una altra manera, l’equip de
govern hi va votar en contra perquè no volien que la decisió de l’aplicació d’aquest
pressupost (menys de 50.000€) no estigués en mans dels polítics de l’equip de
govern sinó del consens d’una taula tècnica. És molt sorprenent, perquè l’alcalde
va acabar defensant que ells no estan en contra del consens però que les
decisions pressupostàries les han de prendre ells... Dic que és sorprenent
perquè últimament han copiat moltes iniciatives que nosaltres ja havíem
defensat en exercicis anteriors, com els pressupostos participatius de joventut
o per barris. Ves que no ho acabin aplicant i que després diguin que és una
idea seva... Ja ens estarà bé, perquè la intenció és que les polítiques locals
millorin, les apliqui qui les hagi d’aplicar.
Finalment, la Clara va preguntar que se’n feia de les llambordes
basàltiques que s’havien tret del carrer Serra i Ginesta. La resposta és que
estan guardades perquè en queden poques. I fins aquí la meva visió del Ple, si
no fos perquè em va sorprendre enormement que, en una de les respostes finals,
en Mia va afirmar sense venir massa al tema que ell és “de dretes”. Bé, cap
problema, és clar. Sobretot perquè justifica del tot per què, fa dos anys, ERC
va intentar liderar un govern municipal “d’esquerres”. Llavors no ens en vam
sortir..., potser la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada