Ple de gener: Marçal Casanovas i Guerri

El Ple de gener va començar amb l’absència de la Clara Casanovas: l’endemà enterràvem el seu pare, el gran Marçal Casanovas. No cal que expliqui la importància que ha tingut la seva persona en la història democràtica i social del nostre país. Parlamentari en els primers anys de la transició, la seva presència no va passar indiferent: actitud i decisions fermes i coherents. Tampoc no va passar desapercebuda la seva actuació com a regidor olotí en dos períodes diferents: tothom qui hi va conviure en recorda les seves intervencions, sempre amb criteri i sempre motivades per les seves profundes conviccions, les d’una persona íntegra. Així és com el recordo en les meves relacions personals, que es limiten a la dotzena d’anys que fa que formo part del grup municipal d’ERC. Des del primer moment, hi vaig trobar una persona gran però plena de vitalitat, defensant les seves posicions amb criteri i convicció, però alhora entenent les idees de la resta i acceptant sempre l’opinió de la majoria. Fins als últims mesos va ser una persona activa: em recordo animant-lo quan deia que no viuria la independència. Lamentablement, ell ha tingut més raó que el meu suport optimista. Tot i així, encara va poder tancar la llista electoral d’ERC a Olot, pel maig del 2015 i celebrar amb entusiasme els bons resultats que hi vam obtenir. També el recordo assistint als actes de JuntsxSí del setembre del mateix any, però encara recordo més la seva històrica celebració quan en les darreres eleccions europees del maig del 2014 ERC va ser, per primera vegada des de la República, el partit més votat a Catalunya. Sí, des de llavors ERC ha renunciat a moltes coses en benefici d’allò que anomenem “el procés”: segur que en Marçal sempre hi ha estat d’acord perquè calia posar l’objectiu fonamental en primer lloc. Pel camí, però, si “el procés” es va dilatant, grans patriotes com ell ens aniran deixant. L’exemple d’en Marçal, però, el recordarem sempre.

Del Ple només vull remarcar un parell d’aspectes: ERC-Olot vam presentar una moció perquè no s’allargués el peatge de l’AP7, que acaba el 2021. És un element estratègic important perquè la gratuïtat de l’autopista reconduirà tot el pas de camions en trànsit, de manera que es podrà mantenir sense gaires veus contràries la prohibició als vehicles pesants pel túnel de Bracons i així la Garrotxa no serà una comarca “de pas”. Seguirem lluitant-hi.

En el mateix sentit del trànsit, en Quinto va demanar com estava el tema de la inclusió de la Garrotxa en el Sistema Tarifari Integrat: sempre hem dit que el transport públic és fonamental i que cal abaratir-ne els costos perquè augmentin els usuaris. Fa anys que diem que cal aprofitar la línia C3 de tren i que l’ideal en seria el desdoblament i que s’organitzés un sistema de busos llançadora entre l’estació de Torelló i Olot. En fi, tot i que fa dos anys que Santi Vila va afirmar que es farien passos per incorporar la Garrotxa, se’ns va dir que ja s’havia demanat per escrit però que encara no hi havia resposta...

Finalment, vull remarcar un tema que personalment em va molestar molt i que, per això, seré molt contundent. Unió de Pagesos va presentar una moció en defensa de la pagesia. Evidentment, hi estem a favor, no hi ha res més a dir. En el redactat de la moció, però, s’aprofitava per incloure moltes qüestions de detall que són clarament qüestionables: la caça durant tot l’any, el tractament de la fauna protegida, la presència de purins, etc. Sobretot, el que ens impedia votar a favor eren les afirmacions que la Generalitat de Catalunya actuava de manera arbitrària amb criteris fora de les normes i “espuris”. És clar que l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olot és fruit d’un acord entre CiU i el PSC i aquest tema el van deixar per al portaveu del PSC, però quan els regidors de CiU van sentir el nostre argumentari i van llegir (potser per primera vegada) el que deia concretament la moció en aquest punt van obrir uns ulls com taronges i potser es van penedir de la posició que adoptaven. El cas és que l’equip de govern hi va votar a favor. Tot plegat és molt lícit, però el que no em sembla gens lícit és la demagògia que va adoptar en Josep Guix, el portaveu de l’equip de govern de CiU-PSC quan, enmig de la defensa de la seva posició (perfectament lícita, com deia), ens va interpel·lar directament tot afirmant que no entenia com en un “tema com la defensa de la pagesia ERC i Olot en Comú no votaven a favor”.

I ara soc jo qui interpel·lo directament: senyor Guix, si realment vol ser un regidor com cal, ha de pensar que en la política decent no s’hi val tot. Potser algú, en una conversa de cafè, no entendrà la nostra posició perquè no té cap obligació de seguir el nostre argumentari; però vostè sí: vostè va sentir clarament com l’Anna Barnadas, en nom del grup d’ERC, deia que defensàvem la pagesia i que en moltes qüestions de la moció hi estàvem d’acord, però que hi havia alguns punts concrets de la moció que són molt discutibles i que per això ens absteníem. Vostè pot votar el que vulgui, no li ho retraurem; però no té dret a fer demagògia tergiversant les posicions dels altres. En política, no s’hi val tot, si es vol ser digne.