No és millor al revés?

Dijous passat vam fer el darrer Ple d’hivern. Per primera vegada aquest mandat va tenir una durada relativament lògica: dues hores i mitja. De fet, hi havia pocs temes interessant, però va acabar sent un Ple prou intens.

La Garrotxa crea un Servei d’Atenció LGTBI i ens adherim a la xarxa de municipis. Jo vaig defensar que un servei així és necessari, però que l’important és la feina de fons. Hem de fugir de societats monolítiques en què tothom té les mateixes creences, les mateixes idees. El futur és divers, la nova República Catalana ha d’apostar per una societat rica i plena de diferències; encara, però, tenim molta feina a fer.

Vam celebrar, i felicitar als treballadors, la feina que es fa a la FES, però vam insistir que el seu origen estava sobretot centrat en els estudis superiors i en la formació continuada de les persones i calia que això no es desvirtués.

També vam aprovar un punt de difusió del cooperativisme. De fet, correspon a un projecte de la Conselleria de Treball per incentivar aquest tipus d’organització laboral. Cal tenir present, però, que no totes les cooperatives són bones per definició ni que, per descomptat, la resta de formes empresarials són dolentes necessàriament. Tot depèn de com acabin funcionant.

Finalment, en l’apartat de mocions, vam aprovar treballar perquè l’estació de Torelló sigui l’estació de tren de referència d’Olot, perquè hi hagi busos llançadora connectats amb la major freqüència de trens i perquè s’inclogui la Garrotxa en el Sistema Tarifari Integrat. Són idees que des d’ERC defensem des de fa molts anys, però ara sembla que tots els partits representats en el consistori també ho veuen clar.

El nostre grup va presentar una moció per treballar la incorporació de la taxa municipal sobre les companyies transportadores d’energia. És una nova taxa que permetrà tenir uns ingressos a l’Ajuntament, però que cal exigir que paguin les companyies des dels seus beneficis i que no ho acabi pagant el consumidor final.

L’apartat més interessant va ser el punt de preguntes: la Clara va demanar com és que encara hi ha enllumenat nadalenc en alguns carrers i si hi ha pensat arreglar el paviment del tram final de la carretera de Riudaura. La resposta és que els llums encara no s’havien pogut treure però que en una setmana es faria i que estaven pendents d’un acord amb la Diputació de Girona per fer el reasfaltat complet d’aquell tram de carretera.

L’Anna va preguntar sobre les obres dels marges del riu a l’alçada del parc dels Nius: havien començat, s’havien parat i havia sortit un col·lector d’aigües brutes. Resposta? Bé, sí, ja està, però...

De fet, l’alcalde semblava molest perquè jo havia demanat que “ens hem assabentat per la premsa que van anar a Madrid a presentar una proposta al Ministeri d’un traçat diferent de la Variant Nord a l’alçada de l’Hostal del Sol. Ens agradaria saber si es veïns mes directament implicats estan d’acord amb la proposta.”

L’alcalde ens va dir que era mentida, que ja ens ho havia comentat en alguna reunió i a la Junta de Portaveus i que, com que només era una proposta sobre algun dibuix, s’estimava més no generar falses esperances, però que si això tirava endavant els veïns serien els primers que tindrien la informació.

Sense entrar en altres consideracions, el cert és que se’ns havia comentat de paraula que hi havia aquesta possibilitat. Nosaltres vam dir el mateix que hem dit des de llavors: si no veiem el projecte i, sobretot, si no es té en compte l’opinió dels veïns no podem estar-hi d’acord. Evidentment, no sabíem que ja es volia anar al Ministeri a presentar la proposta.

Tothom pot pensar i fer el que li sembli, però nosaltres pensem que el procediment hauria de ser justament el contrari: primer buscar el consens en el territori. Consultar els grups polítics i els veïns implicats i, quan s’arribés a un acord, presentar-ho al Ministeri amb la força de l’acció conjunta. Fent-ho al revés pot passar que el Ministeri ho accepti però que, quan tinguem la proposta dibuixada, no la trobem positiva.

I llavors sí que ens en penedirem. En fi, són maneres de fer perfectament lícites però que no compartim de cap de les maneres.

I fins aquí el meu comentari del Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de febrer.