diumenge, 23 de febrer del 2014

La política de la crispació

(Text publicat a La Comarca d'Olot, 20/02/2014)

No per mala sort, sinó més que probablement com a conseqüència de males praxis (o directament d’actes delictius), vivim moments de descrèdit de la política. No ens estranya, doncs, que les últimes enquestes posen l’Estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en la convicció sobre la corrupció política per part del conjunt de la ciutadania: un 95%

Corrupció a banda, tampoc no ajuda gens que, en un moment que la majoria de la ciutadania (un 80% segons les enquestes) vol expressar la seva posició a les urnes, la vella política els ho vol impedir apel·lant a designis constitucionals i esgrimint expressions bel·licoses com “xoc de trens”. Massa acostumats estem a sentir que, en política, tot s’hi val per atacar l’adversari.

No, això no ajuda gens a tornar a confiar en la política.

Per sort, encara que no del tot absent de la crispació i de l’atac contra aquell que no és com voldríem, la política més propera, la política olotina, sol anar per altres verals. Almenys això és el que hem intentat des de fa dècades els representants d’ERC al consistori olotí. En els últims mesos, hem reiterat que fins i tot ens reca emprar el terme “oposició” perquè té unes connotacions negatives, d’enfrontament al govern. Estem convençuts que la ciutadania ens ha escollit com a representants perquè intentem fer l’impossible per millorar la ciutat, per donar suport a totes aquelles iniciatives que segueixen un camí positiu, no per atacar o criticar constantment tot el que fan aquells que han rebut més suport a les urnes

Encara que d’altres ho fan, nosaltres no entenem la política com a atac, com a generació de crispació, com a enfrontament permanent contra aquells que no pensen com tu; sinó com el respecte, el debat i, si pot ser, la suma d’esforços perquè, al capdavall, només té sentit la nostra presència si intentem que el conjunt dels nostres conciutadans visquem millor. És clar que ens podem equivocar, és clar que podem prendre decisions errònies, però de cap manera ens podem permetre de perdre les formes o d’adoptar posicions que busquen provocar un conflicte social.

Per això, reclamem de fa temps la implicació de la gent en política, perquè estem convençuts que la participació ens ha d’acabar beneficiant a tots. Perquè, quan ets capaç de parlar amb aquell que pensa diferent, comences a entendre la seva posició encara que no la comparteixis i segur que la convivència acaba millorant. Per això, no podem comprendre de cap de les maneres una democràcia que no deixa opinar els seus ciutadans, que no els deixa expressar-se a les urnes quan ho reclamen. La resposta democràtica al clam popular “volem votar” no pot ser: “No us deixarem!” Això només pot generar crispació i incomprensió quan els que no ens deixen votar ens demanin el seu vot per a no sé quines eleccions.

Pere Gómez

Regidor d’ERC-Olot

divendres, 21 de febrer del 2014

Ple de febrer: politització?

Pel poc temps que feia del Ple anterior, aquest febrer vam tenir un Ple prou dens i interessant. Es va aprovar el protocol d’actuació de mesures alternatives a la sanció econòmica en menors, que valorem molt positivament perquè tot allò que sigui pedagògic més que sancionador ens sembla molt interessant. Vam demanar que es fes un seguiment dels agents implicats perquè tothom que intervingui ho faci amb el major interès, i també vam demanar que se’ns informi d’aquí uns mesos per poder fer-ne un balanç. La veritat és que, en el fons, sembla que afectarà molt pocs casos, però tot i així val la pena de treballar-hi.

L’Ajuntament es va adherir (amb el vot en contra del PP) a la interposició d’un conflicte per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. A la pràctica, amb l’excusa de donar un millor servei i més barat, el PP segueix recentralitzant l’administració. Nosaltres vam comentar que ara sí semblava que volien tornar al segle XVIII, amb allò de “Todo para el pueblo pero sin el pueblo!” Xoca directament amb la idea d’acostar les decisions a la ciutadania i d’apostar per les intervencions de proximitat. La Llei d’Administració Local de la República Catalana serà molt millor.

Un altre tema important va ser la declaració del 2014 com a “Any Berga i Boix”. Fill il·lustre de la ciutat des de l’any 2000, com evidencia el magnífic retrat d’en Quim Domene que presideix la sala de plens. De la tríada dels grans de l’escola olotina, amb els germans Vayreda, només quedava Berga i Boix i és de calaix procedir-hi. Com que es va apuntar que el catàleg en paper estava pendent de finançament, nosaltres vam insistir en la necessitat de tirar-lo endavant i que si no s’hi podia arribar a través de subvencions públiques es busquessin altres camins com el micromecenatge o la subscripció popular.

També ens vam encallar amb les contribucions especials del carrer Estadi. Sembla que hi ha hagut uns intensos contactes amb els veïns afectats als quals no hi hem pogut tenir accés. Tots pensem que és una urbanització que cal tirar endavant, però també cal pensar que l’any 1995 els veïns van fer una primera intervenció pel seu compte perquè l’Ajuntament no hi podia contribuir. Com que es tractava de l’aprovació inicial, ens vam abstenir (i el PSC ens va seguir), esperant comprovar si hi ha al·legacions a les contribucions durant el període d’exposició pública.

Més temes interessants: el plec de clàusules per l’illa energètica de la plaça Mercat i l’adjudicació dels llocs de venda de la plaça. Aquests projectes són molt engrescadors, però volen el seu temps i mantenir la il·lusió, per la qual cosa vam voler felicitar els placers que fa tants anys que hi estan treballant. Pel que fa a les energies sostenibles, vam aprofitar per comentar de passada la nova llei que limita la producció d’energia entre els particulars per afavorir les companyies elèctriques. Un altre pas enrere del govern del PP, que no s’adona o no l’interessa que les energies renovables són el futur més immediat.

La Cambra de Comerç ha rebut instruccions de no incorporar-se a la nova Fundació de l’Hospital i, per tant, la seva participació econòmica l’ha de posar l’Ajuntament. Com que les instruccions venien de la Generalitat, la representant del PP va aprofitar per dir que ara les traves no les posa el govern estatal. En la seva intervenció la Clara li va subratllar que si no es pot mantenir tal com la teníem és precisament per una llei del govern del PP, segons la qual hem hagut de fer una nova fundació amb majoria d’agents no polítics. No vam entendre la intervenció del portaveu del PSC que va voler fer la falca que la llei de fundacions es va tocar arran del cas Millet... És clar que el cas Millet és reprovable, però no té res a veure amb la nova llei de fundacions.

A banda d’un parell més de temes, un dels moments més importants del Ple va ser la moció presentada per la PAH per sancionar els habitatges buits sense motiu. Hi va entrar molt de públic que va poder sentir com tots els grups lamentàvem la situació dramàtica que viuen moltes famílies i votàvem a favor de la moció (excepte el PP, que s’hi va abstenir). Nosaltres vam subratllar que des de l’Ajuntament s’estaven fent totes les actuacions que podíem i que, per això mateix, s’havia creat la taula d’habitatge.

En el torn de rèplica, el portaveu de la PAH va fer un comentari que no vam trobar del tot escaient; venia a dir que estava molt content de com funcionava la taula d’habitatge tècnica, però que havia trobat a faltar algú en la taula política. Nosaltres pensem que aquests temes socials tan dramàtics en cap cas s’han de polititzar i s’han de treballar amb la màxima cautela amb la intervenció de tots els agents implicats.

A l’Ajuntament, tots sabem qui pot participar més a les diverses reunions que constantment tenim i qui pot participar menys. Tots en som conscients i tots tenim molt clar que no és el mateix un grup municipal amb un nombre elevat de regidors que els grups municipals amb menys regidors. No volem saber per quin grup anava, però no ens va agradar gens que el representant de la PAH (que té el valor que té perquè precisament no és una entitat política ni polititzada) apuntés la no presència d’algun representant polític. D’alguna manera és fer política d’un tema que s’ha de tractar amb màxima transversalitat de què siguem capaços.

En el torn de preguntes, la Clara va demanar sobre el tancament del Parc Nou i la possibilitat d’ampliar l’horari i de fer-lo més visible a les entrades perquè ha passat que hi ha hagut ciutadans que s’hi han quedat tancats. I també va demanar per l’estat de la Casa del Procurador. Es va dir que hi havia un informe d’urbanisme i que, de moment, sembla que no té problemes estructurals, però que és clar que està en un estat que s’hi haurà de fer alguna cosa.

dimecres, 12 de febrer del 2014

L'estel de la llibertat

El grau d’histerisme, els tics antidemocràtics i la persecució ciutadana estan arribant a uns extrems colpidors.

 

Si ens fixem només en els símbols i en les banderes, aquells draps que els progressistes de tota la vida (ells, ciutadans del món, deien!) no volien tenir presents, han estat blanc de les ires de les forces més retrògrades de l’espanyolisme. Res de nou: a les Illes Balears prohibeixen l’oriflama, als recintes esportius requisen estelades perquè són “anticonstitucionals”, la Guàrdia Civil anota les cases que exhibeixen estelades i persegueix els automòbils que porten el CAT. El govern valencià censura un diccionari de la seva Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè diu que el valencià també s’anomena català en altres territoris... I els “progres” espanyols, ni piulen (per cert: dretes i esquerres espanyoles s’han passat anys impedint l’ús del català al Parlament espanyol i a l’europeu).

Per què s’acarnissen amb les estelades? Per què arriben a tal paranoia que les volen esborrar del mapa, quan poblen els balcons de tot Catalunya?

Sí, és clar, l’estelada és un símbol que s’inspira en la bandera cubana i tenen molt clar com va acabar la cosa. I la cubana s’inspira en els estels i els colors de la bandera dels Estats Units...

Es pot acabar donant la paradoxa que els catalans podran exhibir lliurement l’estel de la llibertat en tots els països del món i que, en canvi, l’hauran d’amagar quan travessin el Sènia o el Segre.

No és cap novetat: el Santiago Bernabeu és l’únic estadi del món que prohibeix l’ús del català en la seva megafonia, amb l’excusa que pot ser entès com una “provocació”...

No hi fa res: és una mostra més que Catalunya va marxant d’Espanya a passes accelerades. Mentre les estelades omplen el país, dellà l’Ebre ens les prohibeixen, ens multen i ens persegueixen.


I la resta del món? Doncs no deuen poder entendre com els governants espanyols són tan gamarussos i de mica en mica es deuen anar convencent que l’única sortida de la situació és la que proposen els catalans, la democràtica, la llibertat.

dissabte, 1 de febrer del 2014

Primer Ple de l'any del Tricentenari

No hem començat l’any amb un Ple molt intens, però sí molt interessant. Vam aprovar la reforma per homogeneïtzar els estatuts dels organismes autònoms d’esports, promoció econòmica, cultura, educació i joventut. El PSC es va abstenir perquè demanava la incorporació d’un representant d’un consell assessor fix en cada organisme. Nosaltres pensem que l’important és que els nous estatuts contemplen que en les juntes de govern hi són representats tots els grups municipals i que es planteja la creació de consells assessors per tenir en compte la col·laboració de tots els agents implicats. Dependrà de la voluntat dels diversos consistoris l’agilització d’aquests consells. Com que, des d’ERC-Olot, sempre hem defensat la participació, trobem molt interessant que els estatuts contemplin aquesta possibilitat i que no limitin la presència a un sol representant d’entitats. Al capdavall, la decisió final ha de ser de l’equip de govern que acabarà presentant els pressupostos de cada exercici perquè els aprovi el Ple consistorial. De tot plegat, doncs, prioritzem que es pugui incentivar estatutàriament la participació de tots els implicats en aquests organismes, deixant de banda qui té o qui no té vot.

També vam lloar els mèrits del funcionament de la taula d’habitatge que vam crear l’any passat. Se’ns va presentar una moció per demanar que els actius immobiliaris procedents de la reestructuració bancària, que ara gestiona el ministeri d’Hisenda, passessin a ser gestionats pels ens locals. Tothom hi va estar d’acord, menys el PP, que es va abstenir tot i que argumentava que el govern espanyol estava a punt d’aprovar un projecte perquè això fos així. Nosaltres vam subratllar la nostra incredulitat especialment si tenim en compte el procés recentralitzador que està implantant el govern del PP, amb la connivència del PSOE.

Les mocions en contra de la LGTBfòbia i la reforma de la Llei d’Avortament van rebre el suport unànim d’ERC, CiU i PSC. PxC i PP van coincidir a abstenir-se’n i a votar-hi en contra, respectivament. Només amb això ja demostraven que encara hi ha molta feina per fer en aquests temes. Per cert que l’alcalde es va referir específicament a ERC per recordar al conjunt de grups municipals per citar allò que diem habitualment: davant de les insinuacions que aquestes mocions no tracten temes que afecten directament els ciutadans olotins (que solen fer PSC, PxC i PP), nosaltres diem que qualsevol tema que neguiteja uns ciutadans fins al punt de presentar al Ple una moció vol dir que molt probablement és un tema que, d’una manera o d’una altra, afecta els olotins i que és bo que se’n parli en un Ple municipal perquè els grups representants de la ciutadania s’hi posicionin; alhora, és molt probable que aquests siguin els temes que més ressò acabin tenint i potser serveix perquè els ciutadans s’interessin una mica més per les decisions que es prenen en els plens municipals. Ni que només sigui per això, benvinguda sigui la participació de la ciutadania.

En el torn de preguntes, la Clara va recordar que feia més d’un any que havíem demanat una regularització de les artigues del Bosc de Tosca i que encara no en sabíem res. Se’ns va contestar que hi estaven treballant i que eren a punt de presentar el projecte.

Per cert, vam trobar genial que un grup nombrós d’alumnes del Petit Plançó assistissin a gairebé tot el Ple com a pràctica del que representa una sessió plenària d’un consistori municipal.