Comencem bé el Ple, votant el suport
a la candidatura de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll per a la
declaració de patrimoni mundial de la UNESCO. Com que es tracta d’elogiar el
romànic, aprofito per posar la falca de la independència de Catalunya: el
romànic (de la vall de Boí, de Ripoll, de...) és l’estil arquitectònic dels
catalans que es van independitzar, fa mil anys, de l’imperi franc; a veure de què
serem capaços, mil anys després, els catalans de la nova Catalunya independent.
L’Ignasi Mulleras (PxC) ho aprofita per condemnar la crema d’esglésies dels “rojos”...
Tothom té els seus referents!
Aprovem definitivament la reforma
dels estatuts dels organismes autònoms. Nosaltres sempre hem defensat que l’important
és que tots els grups hi siguem presents i que es dinamitzin els consells
assessors. D’altres, defensaven que els grups de l’oposició havien de tenir vot
(ni que fos testimonial) i que ens havíem de repartir la presència en els
diversos organismes. No penso que sigui important, sinó que remarco l’avenç que
suposa la nova organització, sobretot si dinamitza la participació de les
diverses entitats.
Liquidació dels pressupostos del
2013: 741.000€ de superàvit (com sempre, des del 1998), però que no en podem disposar
de la manera que voldríem, sinó limitats per les lleis de control de l’administració
local que imposa el PP. Felicitem, és clar, els olotins que paguem impostos,
els serveis econòmics que els gestionen i l’interventor municipal que en regula
l’aplicació. Deixeu-me que em citi: “significatiu el que passa amb la supressió
de la paga de Nadal del 2012 als treballadors locals: ni en van poder disposar
els treballadors que se la mereixien, ni en pot disposar l’Ajuntament perquè
està obligat a reservar-ne la dotació, condemnada potser a voltar per l’espai
pels segles dels segles...; o, encara pitjor, com ja va passar el 2008 amb els
xecs nadó, utilitzats com a arma electoral!”
Un punt polèmic va ser l’aprovació
del Pla Director d’Espais Verds per a l’hexenni 2014-2020. Vam manifestar la
nostra sorpresa per la precipitació en la presentació del Pla i vam demanar que
en aquest tipus de plans plurianuals se’ns tingués en compte per a la seva
redacció definitiva. Ja entenem que és un Pla de continuïtat del que s’estava
fent i que bàsicament ha estat redactat amb criteris tècnics del personal del
SIGMA, però no deixa d’incorporar actuacions importants que s’haurien de valorar
d’una altra manera, pensem nosaltres. Per no encallar el procés, ens vam
abstenir, però pensem que aquests plans que afecten la vida quotidiana de la
ciutadania haurien de ser consensuats amb tots els agents implicats. L’alcalde
ens va respondre que ho tindrien en compte i que, si calia, reservarien el pla
per més endavant. Nosaltres vam subratllar que hi ha un mes d’exposició pública
i que potser calia comptar amb els veïns de les zones implicades en canvis d’arbrat,
etc.
El punt més important del Ple va ser
la presentació de la moció d’ADAG40, amb una sèrie de mesures per intentar
pal·liar la situació dels aturats de més de 45 anys. No cal dir que tots els
grups vam estar molt d’acord amb donar-los suport. Nosaltres vam subratllar la
idea de crear una taula de treball per plantejar qüestions encaminades a
millorar-ne la situació.
El moment més lamentable del Ple va
ser amb la moció d’urgència que presentàvem CiU i ERC, a petició de l’AMI i l’ANC.
De fet, no era una moció d’urgència, sinó (com va remarcar el mateix alcalde)
un error per no haver-se incorporat en la Junta de Portaveus de divendres, i
que es va demanar d’incorporar a la Comissió Informativa de dilluns, però els
altres grups no ho van poder creure oportú. En el Ple, doncs, vam haver d’aprovar-ne
la urgència (cosa òbvia perquè la moció demanava el suport municipal a la
campanya “signa un vot per la independència” que se celebrarà aquest mateix cap
de setmana): PxC i PSC, però, no en van veure la urgència...
El punt delicat va venir quan vaig
començar a defensar la nostra posició en la moció tot llegint un dels paràgrafs
inicials. En aquell moment, els representants del PSC em van començar a interrompre,
queixant-se que estava llegint coses que no deia la moció i argumentant que
ells no tenien el mateix text... Tot i insistir-hi reiteradament en la lectura
del paràgraf en qüestió, no van voler escoltar. Segons ells, el paràgraf que
deia: “a través d’aquesta campanya, la ciutadania dels nostres municipis podrà
adreçar-se als seus representants al Parlament de Catalunya i emplaçar-los
democràticament i reglamentàriament, mitjançant el Dret de Petició, a convocar
el referèndum d’autodeterminació” no volia dir estar a favor de demanar un
referèndum sinó de demanar la independència...
En fi, quan tenim la cua de palla...
deu ser per alguna cosa! I, com que es van enfadar, no van fer precs ni
preguntes.
Nosaltres sí que en vam fer: vam
demanar la millora de la il·luminació de la carretera de les Trias i d’altres
vies urbanes per evitar accidents i tenir en compte les capçades dels arbres
(lligant-ho amb el Pla d’Espais Verds). També vam demanar que s’adeqüés l’horari
de prohibit aparcat per bus escolar als nous horaris dels instituts i que se’ns
donés més informació sobre el projecte del Parc dels Volcans que vol impulsar l’actual
equip de govern. Finalment, també vam lamentar que l’Associació de Veïns de
Montolivet s’hagués quedat sense junta i demanàvem a l’equip de govern que hi
posés de part seva per intentar que això no passés en altres associacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada