8A: La pela és la pela

Després de dècades de compartir estat, els polítics de Madrit només entenen del català una expressió com aquesta; és clar que també la poden reduir a “tot per la pela”, que els és una fórmula molt més propera...

I, és clar, s’han acabat creient el tòpic que ells mateixos han creat i s’han pensat que els catalans només ens movem per tenir més calés. De manera que els senyors del PP potser creuran la seva lideressa a Catalunya i, el 8 d’abril, pensen arreglar-ho amb un nou finançament i santespasqües.

No els entra al cap que els catalans ens hem cansat de provar de trobar l’”encaix” del país a l’Estat espanyol. No entenen que no és una qüestió de calés sinó de dignitat; que els catalans volem decidir les nostres pròpies lleis, sense tenir l’espasa del Tribunal Constitucional sobre el cap; que volem que els nostres infants tinguin la millor educació, que els faci créixer i ser com vulguin ser, sense ningú que els pretengui “espanyolitzar”.

O potser sí que ho entenen, i veuen que ja no poden seguir la seva màxima de sempre: la qüestió catalana s’acaba bombardejant Barcelona cada cinquanta anys. Per això parlen de diàleg, quan de fet no pretenen parlar de res. Per això parlen de democràcia, quan de fet només escolten les veus tardofranquistes d’algun arquebisbe tronat. Per això ens amenacen amb voltar per l’espai pels segles dels segles, si no és encarregant informes sobre la suspensió de l’autonomia i l’ocupació militar.

Tot, menys deixar votar els catalans.

Ho farem, perquè al segle XXI només valen les urnes. I, si volen, els polítics espanyols poden seguir escoltant els seus amics del Puente Aéreo... No s’adonen que aquests sí que només es mouen per la pela...