Que no ens confonguin: només és
qüestió de voluntat popular.
A les demandes democràtiques de la
societat catalana, els polítics representants de l’Estat espanyol només han
donat una resposta: No!
Després d’anys i panys infructuosos
intentant encabir les característiques nacionals de Catalunya en una Espanya
comprensiva i plural, la majoria de la societat catalana vol votar en
referèndum la possibilitat d’escollir la independència del país.
Resposta de dretes i d’esquerres
espanyoles (amb honroses excepcions, és clar!): no pot ser, és impossible, la
constitució no ho permet...; i múltiples clams apocalíptics paternalistes: no
volem que els catalans s’empobreixin, generarà frustracions, patirem durant
trenta o quaranta anys les conseqüències...
De res no serveix apel·lar al dret
internacional, de res no serveix intentar fer-los entendre que no poden
mantenir empresonada una societat que només vol manifestar democràticament la
seva voluntat. Són incapaços d’optar per vies polítiques com al Canadà,
Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya o Txecoslovàquia on les constitucions i les
fronteres no són immutables sinó que responen a la voluntat de millorar la
convivència social.
I a Espanya?: la Constitució és una
presó que defensen a ultrança aquells que més la van combatre; les fronteres
són immutables pels segles dels segles i obliden que enguany fa 40 anys justos
de la darrere modificació de les fronteres de l’Estat espanyol.
El poder mediàtic intenta atemorir
el poble de Catalunya: primer, aïllant el president Mas com si fos l’únic
independentista; després, titllant la societat catalana de feixista (sí: no
poden entendre que els milers de ciutadans que viuen a Catalunya i que no hi han
nascut tenen tota la llibertat per sentir-s’hi partícips, per ser catalans de
ple dret); i, últimament, demanant la il·legalització de l’Assemblea Nacional
Catalana i l’empresonament de la seva presidenta. I això des de la premsa més
que subvencionada pel govern espanyol.
I sí: després, quan vénen, diuen que
els agrada molt Catalunya i que se l’estimen. Però resulta que no la volen
escoltar: “digueu el que digueu els catalans, no hi teniu dret”. És una manera
molt curiosa d’estimar i de seduir: “si no calleu i feu el que nosaltres volem,
us empresonarem. Ah!, i llavors potser us tornarem quatre duros dels que us hem
recaptat...”
Aquest proper cap de setmana està
prevista l’assemblea general de l’ANC. Hem entrat en l’any decisiu, no podem
recular ni una passa perquè el 9 de novembre ens cridaran a les urnes i hem d’estar
a l’alçada de les circumstàncies. I l’11 de Setembre, 300 anys després, l’hem
de fer molt grossa.
Tots amb l’ANC!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada