No en dubtem, encara que fa mesos que
hem entrat al 2014, és de debò que ha arribat el moment decisiu. Joan Vinyoli
va néixer amb la Mancomunitat, el primer reconeixement administratiu de l’existència
del país, després de 200 anys de bandejament i destrucció.
Enguany, doncs, centenari del
naixement de Vinyoli, no perdem de vista la commemoració del tricentenari de l’abolició
de les nostres institucions, de l’intent d’absorció del nostre país per
Espanya. No siguem porucs, és hora de commemorar tot el que calgui i de
mantenir el pols ferm per guanyar-nos el futur.
Molts han lluitat abans que
nosaltres, en condicions molt pitjors, perquè ara puguem fer, tres-cents anys
després, el que hem de fer. No podem refiar-nos de res ni de ningú (ho vaig
escriure el desembre a partir del poema “Els corbs” de Vinyoli); però no podem
fer-nos enrere, ara que ho tenim tan bé. Posem-hi, doncs, un Vinyoli!:
LES
FOGUERES
Maldestres, ranquejant, corren els
negres
cavalls per les planúries
del vespre, retallant-se
contra el cel groc amb sols
fluorescents.
I cada lluminària de la terra,
cada foguera encesa, significa
la insensata esperança
de la unió darrera en un sol foc
o la total destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada