Dimecres passat vaig poder assistir a
la reunió ordinària del Consell Escolar Municipal. Hi participa tota la
comunitat educativa: regidors, tècnics, professorat, alumnes, famílies...
Treballant sempre en positiu i amb la voluntat de millorar l’educació a Olot.
Són temps difícils, no cal
repetir-ho. La crisi amenaça la societat de manera implacable. Els
professionals de l’educació veuen empitjorada la seva situació laboral: més
càrrega lectiva, més dedicació, menys remuneracions, menys suport... L’alumnat
veu perjudicades les seves condicions educatives: menys espais, menys atenció
individualitzada, més massificació... L’estalvi pressupostari perjudica
l’educació i n’acabarem patint les conseqüències, però la crisi tot ho
justifica...
Més enllà de la crisi i de l’empitjorament
de les condicions per a l’educació, només he pogut observar en la comunitat
educativa representada pel CEM la il·lusió de tirar endavant, d’intentar
millorar malgrat les circumstàncies. Per comptes de limitar-se a la queixa i a
les demandes (que hi han de ser, és clar!), tothom s’arremanga, agafa el toro
per les banyes i intenta tirar endavant per no perjudicar més el futur de la
nostra societat.
Vull subratllar especialment el cas
dels professionals que treballen en dues escoles públiques de la ciutat. Al
llarg de l’any passat, van sortir a la llum pública els casos de dues escoles
que, per un motiu o altre, patien algun problema puntual. Els de sempre van
aprofitar per generar tensions, per magnificar la situació i instrumentalitzar-ho
per atacar determinats col·lectius, per fer mal a la societat olotina. És una
reacció fàcil, però que no porta enlloc més que a la crispació i a la tensió
social: potser és el que volen.
Doncs, ben diferentment, els
professionals d’aquestes dues escoles han afrontat la situació com ha de ser: amb
determinació, amb seny i amb moltes hores de dedicació. Per comptes de
lamentar-se’n i d’atacar els altres, han treballat per presentar una oferta
nova i atractiva que pot capgirar una dinàmica negativa (d’acord amb
l’Ajuntament i amb el Departament d’Ensenyament). És difícil, però estem
convençuts que amb aquesta il·lusió se’n sortiran. I no és només un projecte de
millora per augmentar el nombre de preinscripcions: la societat olotina potser
no sabrà mai fins a quin punt els haurà d’estar agraïda per la seva iniciativa
perquè això engresca, cohesiona i evita tensions que només poden fer mal.
I, més que la il·lusió dels equips
professionals d’ambdues escoles (de la qual no n’havia dubtat mai), em va agradar
encara més la reacció dels professionals de les altres escoles (públiques i
concertades) presents al CEM: més que contemplar el projecte com un possible
competidor, conscients de la importància social que pot tenir el fet que ambdues
escoles se’n surtin, van rebre la iniciativa amb la mateixa il·lusió i interès
que els directament implicats, convençuts també (per això són educadors, al cap
i a la fi) que tot plegat convé al conjunt dels olotins.
A Olot, malgrat la crisi, la
comunitat educativa segueix donant mostres d’una exemplaritat immillorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada