Federalisme o amnèsia selectiva?

Estelada 2014 està fent una sèrie de xerrades amb representants dels diversos grups del Parlament de Catalunya que s’han mostrat favorables al “dret a decidir” o a fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

D’entrada, és de lloar la pluralitat d’aquest cicle d’Estelada, que no sempre ha estat així. Per això mateix, intento no perdre’m cap intervenció, encara que avui he hagut de fer una marató perquè venia d’assistir a la xerrada de la Gemma Calvet (amb la col·laboració d’en Pere Bosch) a Besalú.

El ponent del PSC avui ha estat el diputat del PSC Ferran Pedret. Decebedor! El resum l’ha sintetitzat en Jordi Feu, a la “fila 0” com a representant d’Idesga: s’ha quedat perplex!

En Ferran Pedret s’ha limitat a repetir fins a l’avorriment el mantra que el federalisme ho resoldrà tot: podrem votar sobre la independència, viurem segons les lleis que vulguem, garantirem la immersió lingüística a l’escola... Però tot això ho hem de fer amb el consens amb els partits espanyols. Haurem d’esperar deu, quinze, vint anys... I no vulguem pensar el que ens pot passar si fem alguna passa sense comptar amb la legalitat de l’Estat espanyol: la fractura social a Catalunya i fins i tot alguna situació extrema de la qual s’estimava més no parlar-ne!

Total: voteu els nostres amics del PSOE, que ens ho resoldran tot...

Com ha dit algú, s’ha de reconèixer la valentia d’en Pedret a l’hora de venir a explicar el seu “projecte” en territori no gaire afí... Però, home!, ja fa temps que no ens mamem el dit!

Pel que fa a la qüestió econòmica, per exemple, ha tornat a apel·lar a l’acord que tingui present el principi d’ordinalitat entre les comunitats autònomes. Ha obviat, és clar, que va ser el mateix PSOE qui va eliminar l’ordinalitat en l’Estatut del 2006.

S’ha mostrat defensor d’un referèndum pactat amb l’Estat. Ha obviat, és clar, que el seu mateix partit ha votat enguany en contra de traspassar al Parlament de Catalunya la competència per convocar un referèndum d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució Espanyola. Ell mateix, que s’ha declarat jurista expert en processos federals, ha reconegut que no sabia com havia anat la convocatòria del referèndum a Escòcia quan, de fet, es va produir per aquest mateix sistema, al qual el PSC hi va votar en contra en el Parlament català i en el Parlament espanyol...

Com sempre, ha defensat el federalisme perquè és la millor manera de mantenir els llaços entre els pobles treballadors de les diverses nacionalitats... I, llavors ha gosat manifestar (i cito textualment), l’europeista!, que els catalans diuen que són contribuents nets a la UE i que ells sempre han defensat el principi de solidaritat, però que no són independentistes perquè s’estimen més contribuir a ajudar els compatriotes extremenys que contribuir a fer escoles a Bulgària... No sé què pensarien alemanys, britànics i francesos sobre la destinació dels fons de compensació interterritorial europeus. Potser també s’haurien estimat més dedicar-los als seus respectius compatriotes, abans que donar-los al lli de la Duquesa de Alba...

En fi, que el tal Pedret ha vingut a la Garrotxa a explicar una sèrie d’obvietats teòriques que no tenen res a veure amb la realitat que viu el nostre país. He aconseguit mossegar-me la llengua i no dir res, però presentar-se al 2014 pretenent obviar que en Zapatero es va passar pel folre la seva promesa d’aprovar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya; que els representants del PSOE van emprar totes les martingales possibles perquè es prohibissin internacionalment les seleccions catalanes; que Rubalcaba-Guerra van ribotar a gust l’Estatut aprovat pel Parlament..., és d’un cinisme més propi de la vella política que de la realitat del segle XXI.

Per acabar: en Ferran Pedret s’ha permès criticar que l’Oriol Junqueras afirmés que la tria no és “ens quedem com ara o ens arrisquem amb la independència, sinó avancem cap a la independència o retornem al franquisme”.

Sí, Ferran, sí: la tria no és PP o PSOE; la tria és: els catalans volem ser lliures de decidir el nostre futur o ens deixem absorbir pel centralisme espanyolista? Està clar que el PSC-PSOE ja ha decidit, però també està clar que la majoria del poble de Catalunya també s’ha manifestat, perquè la gent sí que no té amnèsia selectiva. Ara només cal materialitzar-ho.

PS: Vull remarcar dues dades finals..., una mica per veure el tarannà de la història.

Parlant d’història, tot i que ha reconegut que no era el seu fort, ha arribat a dir que no la tergiversem, perquè els barcelonins sí que van patir el setge borbònic del 1714, però també van patir l’austriacista del 1707... Us ho juro!: segons ell, borbònics o austriacistes, va ser casualitat, circumstancial. Ah!, i “en el marc d’un conflicte internacional”.

I, parlant de ciutadania, “què passaria amb la gent que viu a Catalunya i que té diverses identitats nacionals?” “Estic en contra d’un país petit que només tingui gent que se senti nacionalment catalana.” Us ho juro! El diputat del PSC ha arribat a fer un reduccionisme d’aquesta guisa... Sort que hi ha gravacions que ho demostren, que no m’invento res!

Sí, com en Jordi Feu, m’he quedat perplex. Ja venia amb prevencions, però no m’esperava tanta estultícia... Pels segles dels segles, amén!