Avui jornada històrica a Catalunya.
La sala de Plens a vessar, mostra de la transcendència del moment. Transcric la
meva intervenció:
Els catalans volem votar. Com diu el
text de la moció que avui aprovarem, juntament amb la majoria de municipis de
Catalunya, els ciutadans hem fet els deures: milions de persones hem sortit al
carrer a la manifestació del 10 de juliol del 2010, contra la sentència del
tribunal constitucional sobre l’Estatut del 2005, i a les manifestacions de l’Onze
de Setembre dels tres últims anys.
Segons les enquestes, el 80% de la
població de Catalunya diu que està a favor d’un referèndum sobre la
independència del país, i el 90% acceptaria els resultats.
En aquests moments decisius de la
història del nostre país, ens toca als representants polítics assumir la
responsabilitat que se’ns ha encomanat. Hi ha ajuntaments governats pel PP i
pel PSC que ja han manifestat que no col·laboraran en la consulta del 9 de
novembre. Hi ha partits polítics que ens demanen diàleg, que, com en el joc de
l’oca, tornem a la casella de sortida, com si en aquest país no hagués passat
res en aquesta última dècada.
N’hi ha que diuen que s’ha de
canviar la Constitució. Ben curiós, el PP hereu dels que van votar en contra de
la Constitució ara n’és el més fervent defensor. El PSOE diu que s’ha de
reformular en sentit federal; però ens consta que el PSC només ha rebut un NO
per resposta quan ha plantejat al PSOE la incorporació del dret a decidir dels
catalans.
Quina part del NO no entenen?
En un estat de dret modern, s’ha de
garantir la separació de poders; però a
l’Estat espanyol govern i oposició ja tenen clar què ha de dir el tribunal
constitucional. Quina enveja ens fa la cort suprema del Canadà!
Ens diuen que la consulta ha de ser
legal, quan sabem que tenim les cartes marcades, que els tribunals tenen
dictades les sentències i que PP i PSOE no ens escoltarien ni que ho demanéssim
el 100% dels catalans.
Quan les lleis són injustes, tenim l’obligació
de desobeir-les!
Per acabar, només m’hauria calgut
citar les paraules d’algú que s’ha fet ben famós aquests dies: “Podria haver
prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata i he preferit que els escocesos
parlessin.” David Cameron, primer ministre conservador del Regne Unit de la
Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Resultat final de la votació: 17 sí
(ERC, CiU, PSC); 3 no (PxC, PP)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada