Menyspreu

No em surt cap més paraula.

Aquests dies, amb la intensitat del moment, amb els esdeveniments que s’han succeït, amb els instants transcendentals que hem anat vivint, m’he estat de fer-ne un lleuger comentari, que no hauria aportat res a la magnitud de les circumstàncies. Avui, però, no em puc contenir...

Menyspreu.

No em surt cap més paraula. La casta que governa l’Estat espanyol, i que és capaç de manipular l’opinió pública, ens menysprea. Són els mateixos que van imposar que a la Constitució espanyola hi figurés la tutela militar, són els mateixos que van imposar una dictadura a sang i foc, en contra de l’opinió del poble, dels més febles; són els mateixos que tenen clar que cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys.

El TC ens menysprea: tant és que fa quatre dies digués el contrari del que pretén dir ara. Els catalans no podem votar, només faltaria!

El govern espanyol ens menysprea: tant li fa que els catalans estem en desacord amb les seves decisions. No tenim cap dret. I punt!

Per al govern espanyol, per a la casta que governa Espanya des que Napoleó es va inventar el regne, Catalunya no existeix, els catalans no existim: per a ells, som els espanyols que habitem en les quatre províncies del nord-est peninsular. Només faltaria que aquella gent díscola, que es creu superior perquè és a tocar la frontera dels Pirineus, cregués que té cap dret. Els toca obeir i callar!

Fins i tot són capaços de passar per alt l’ordenament constitucional que els justifica, si això és imprescindible perquè els espanyols que viuen en el nord-est hagin de passar pel tub. Callar i pagar, que per això ens tenen!

I, mentrestant, els catalans hem d’aguantar imposicions, censures, negacions, amenaces... Per sort, els bombardejos ja han passat a la història de l’Europa occidental.

Ni ens accepten la llengua (a l’Aragó marginen el LAPAO), ni ens accepten la història (“cal espanyolitzar els alumnes catalans!”), ni ens reconeixen drets (la Generalitat és un invent de la “democràcia” espanyola)...

A Espanya, tot allò que és català no és espanyol: les televisions espanyoles no difonen els escriptors catalans, ni es preocupen per la música ni les tradicions catalanes (els trabucaires són uns terroristes), ni celebren els èxits dels esportistes catalans...

Fins i tot, els sembla poc que l’economia catalana contribueixi per sobre de les seves possibilitats a l’economia espanyola, passant de la 4a posició abans d’impostos a l’11a. Resulta que els catalans som uns insolidaris i que pobres de nosaltres que se’ns acudeixi robar un euro d’extremenys, castellans, andalusos, gallecs...

Ens menyspreen.

I no és que vulguem un tracte especial. Només volem que no siguem tractats com una colònia. Només volem que les lleis que ens governen siguin iguals per tothom i que defensin els nostres drets. Però ni així...

El TC i el govern ens menyspreen, com a colònia.

I, com a colònia, ens és aplicable el dret internacional a l’autodeterminació dels pobles. Tots junts avancem, amb pas ferm, cap a la independència!