Matinada de l’onze de setembre, som
als baluards de Barcelona, esperem l’assalt final. Berwick ha obert una bretxa
a les muralles que no podrem defensar. Només un miracle ens pot salvar, però
homes, dones i nens donarem el nostre darrer alè per defensar les nostres
llibertats... No esperem cap compassió de Felip Quint, arrasarà tot el que
podrà. Que la nostra lluita guiï els nostres compatriotes futurs. Que el nostre
sacrifici no hagi estat debades!
300 anys després la història no es
repeteix. Encara tenim el mateix enemic i encara som aquí, el mateix poble, la
mateixa gent que lluita per defensar les nostres llibertats. Han passat
generacions i generacions, però la mateixa lluita ha persistit durant segles. L’enemic
ens ha volgut arrasar manta vegada, però encara hi som!
La història no es repeteix: en
aquests tres-cents anys hem viscut moments molt difícils, hem estat a punt de
desaparèixer diverses vegades, però no ho han aconseguit. I, ara com mai, tenim
la victòria a les nostres mans. Ens en sortirem!
Per tots aquells que ens han
precedit en la lluita, per tots aquells que en moments de gran dificultat ho
han arribat a donar tot per la supervivència del nostre poble, per tots aquells
que han somiat de poder arribar a tocar el final del camí... Ara no ens podem
fer enrere, resistirem, com fa 300 anys, al peu dels baluards i garantirem la
nostra llibertat.
Ho devem a tots els que ens han
precedit en la lluita. No fallarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada