Tot repassant les Horacianes de
Vicent Andrés Estellés, aquests dies que puc, m’he adonat que fa cinquanta anys
justos d’aquest poema. Hem avançat molt i encara ens falta avançar molt més;
seria molt trist haver de recular per fallar una passa o per ganes de
protagonisme... Que l’egoisme no ens faci traïdors d’aquells que hi van dedicar
tota la seva vida!:
LI
aquest
any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
—diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi—;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
—diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi—;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada