(Text publicat al
darrer número de la revista “Traç”, comentant tots aquests anys des de la
implantació de la LOGSE. La construcció de la nova República Catalana també ha
de comportar la reflexió sobre el sistema educatiu que volem)
La meva modesta
opinió personal sobre aquest tema no ha variat gaire en els últims vint anys:
després de patir quatre lleis orgàniques diferents i de marejar-nos amb no sé
quantes més modificacions puntuals del sistema, les meves sensacions es podrien
acabar resumint amb un lema paraolímpic, “més gran, més gent, més lluny”.
És clar que
l’extensió de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys va suposar un guany
social indiscutible, però per arribar-hi tampoc no calia desmuntar un sistema que
s’havia anat adaptant a les circumstàncies i que funcionava; amb alguns retocs,
n’hi hauria hagut ben bé prou. Em sembla evident que, des de la implantació de
la LOGSE, la insatisfacció de la comunitat educativa i del conjunt de la
societat en relació als sistemes educatius que s’han anat provant al llarg
d’aquests anys ha anat augmentant progressivament. No és només una conseqüència
conjuntural arran de les desmesurades polítiques d’austeritat que s’estan
implantant aquests darrers cursos amb l’excusa de la crisi econòmica.
Com pensava fa vint
anys, no és que els alumnes de 12 anys no puguin fer estudis secundaris, és que
hi han sortit perdent des del primer moment perquè s’han trobat amb centres més
grans i massificats, amb classes més nombroses, amb un horari més ampli i,
sobretot, amb els centres més allunyats (de vegades, molt més allunyats) del
seu entorn.
A hores d’ara, a la
Conselleria i al Ministerio només se’ls acut posar proves i més proves per
comprovar que les coses no acaben d’anar bé i per justificar noves
modificacions puntuals que no resolen el problema de fons. Potser seria útil
tenir prou empenta per afrontar la qüestió de soca-rel i apostar per centres
més propers, especialitzats en l’etapa de 1r a 3r, que garanteixin una bona
orientació per acabar els estudis obligatoris i passar a uns centres d’estudis
postobligatoris més especialitzats.
Un
altre dels molts motius per avançar cap a la independència, doncs, pot molt ben
ser aquesta necessitat de replantejar definitivament, amb un pacte global de
país, el nostre torturat sistema educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada