dijous, 1 de març del 2012

Ardor guerrero(s)


Ja comença a costar que alguna cosa em sorprengui, però si més no encara tinc esma per fixar-m’hi. No sorprèn que sempre que toca intentar jugar a futbol contra en Pepe i els seus sigui com anar a la guerra i que mal serà que no acabis amb algun membre amputat, però diumenge passat em vaig adonar que, entre els simpàtics i gens xenòfobs crits de “puta Barça, puta Catalunya”, l’afició sempre animada del Manzanares desplegava una enorme pancarta amb el lema “Ardor guerreros”.


De seguida vaig pensar que volien reflectir l’orgull etern que els atlètics senten per l’himne de la infanteria espanyola (sobre el qual em guardaré molt d’ironitzar, ni que sigui per allò dels temps del “Cu-cut!”). Suposo que venien a dir que el Barça havia de jugar contra l’exèrcit defensor de les essències de la pàtria.

Com que, en la pancarta que van desplegar, “ardor” s’atribueix al “guerreros”, i en l’original no és ben bé així, m’ha vingut bé transcriure el gloriós himne, encara que només sigui perquè pugueu arribar a l’”épica nobleza castellana” els que tingueu prou paciència de llegir fins al final.


ARDOR GUERRERO

Ardor guerrero vibra en nuestras voces
y de amor patrio henchido el corazón,
entonemos el himno sacrosanto
del deber, de la Patria y del Honor. ¡Honor!

De los que amor y vida te consagran
escucha, España, la canción guerrera,
canción que brota de almas que son tuyas,
de labios que han besado tu Bandera;
de pechos que esperaron anhelantes
besar la Cruz aquella
que forma con la enseña de la Patria
y el arma con que habrán de defenderla.

Nuestro anhelo es tu grandeza,
que seas noble y fuerte.
Nuestro anhelo es tu grandeza,
que seas noble y fuerte;

Y por verte temida y honrada.
contentos tus hijos irán a la muerte.
Y por verte temida y honrada
contentos tus hijos irán a la muerte.

Si al caer en lucha fiera ven flotar
victoriosa la Bandera,
ante esa visión postrera,
orgullosos morirán.

Y la Patria, al que su vida le entregó
en la frente dolorida
le devuelve agradecida,
el beso que recibió.

El esplendor de gloria de otros días
tu celestial figura ha de envolver;
pues aún te queda la fiel Infantería,
que, por saber morir, sabrá vencer.

Y volverán tus hijos ansiosos al combate,
tu nombre invocarán,
y la sangre enemiga en sus espadas
y la española sangre derramada
tu nombre y sus hazañas cantarán.

Y estos soldados de tu Infantería
sienten que se apoderan de sus pechos,
con la épica nobleza castellana,
el ansia altiva de los grandes hechos,
te prometen ser fieles a tu Historia
y dignos de tu honor y de tu gloria.

2 comentaris:

  1. No s'ha d'oblidar que aquests mateixos van cantar contra Antonio Puerta; el difunt futbolista del Sevilla. És un sector de l'afició de l'Atlético que fa força fàstic.

    Josep Carreras Duran

    ResponElimina
  2. Un sector nombrós, no? M'ha agradat recordar l'Himne de la Infanteria... ;)

    ResponElimina