República laica

En el darrer ple de l’Ajuntament d’Olot, l’Ignasi Mulleras, regidor de Plataforma per Catalunya, va fer una pregunta a l’alcalde sobre les protestes que havia generat una suposada crida a l’ateisme des de la biblioteca Marià Vayreda. Sembla que el grup e-cristians havia adreçat diversos correus electrònics en què es mostraven ofesos per aquesta qüestió.

L’alcalde de CiU, Josep M. Corominas, li va contestar que no hi havia res d’això, sinó que, com cada mes, la biblioteca havia seleccionat una sèrie de llibres sobre un tema concret i, en aquest cas, el tema escollit era l’ateisme.

La resta de regidors ens vam quedar sorpresos: com algú pot sentir-se ofès perquè des de la biblioteca es faci la feina que els pertoca i es difonguin temes d’interès general? O és que n’hi ha que enyoren el temps de les prohibicions, el temps de “l’índex de llibres prohibits” pel Vaticà, el temps de les cremes de llibres? Doncs, sí: per a alguns, la llibertat de pensament encara és tabú.

Aquesta anècdota m’ha recordat el meu comentari respecte al debat sobre quin ha de ser el règim lingüístic de la futura República Catalana. Jo em mostrava partidari de no començar a debatre segons quins temes que podien generar dissensions abans que el camí cap a la independència estigués arribant al seu final. Comentava que, de la mateixa manera que el tema de les llengües havia de ser un tema en què havíem d’arribar a acords nacionals, hi havia molts altres temes que caldria tractar en el seu moment.

I el tema de les religions també és un aspecte clau. No cal dir que jo estic per la llibertat absoluta de culte en el marc d’una República laica. La qual cosa vol dir que l’Estat no té una religió oficial, que no prioritza una religió sobre les altres, i que la llibertat de culte hi ha de ser absoluta.

Ara: això no vol dir que no es pugui mantenir el calendari tradicional català vinculat a festivitats cristianes. Però sí que vol dir, per exemple, que la religió no s’ha d’ensenyar a l’escola, ni que una determinada religió tingui una posició prioritària respecte de les altres. Una altra cosa és que el sistema educatiu garanteixi uns coneixements bàsics d’història de les religions i, sobretot, un coneixement de la iconografia tradicional vinculada a la interpretació de les diverses manifestacions artístiques. És clar que no podem deixar de banda quins són els nostres orígens! Però el coneixement no té res a veure amb les creences personals.

Davant la República, tots els ciutadans, tinguem les creences que tinguem, hem de ser iguals.

Però això és el que penso jo que hauria de ser la República Independent de Catalunya, una República laica. Com molts altres temes, quan ens acostem al final del camí, l’haurem d’analitzar i arribar als acords que facilitin que tots els catalans ens hi sentim còmodes.

Pel camí, haurem de suportar espectacles lamentables com el d’aquest dijous a Olot.