Avui ha estat un dia d’emocions
intenses. Pel matí, jornada de vaga general. Em pensava que la gent estava
anestesiada, que s’havia empassat tots els missatges de l’stablishment, que retallades
i ajustaments eren qüestió de Brussel·les, que la Reforma Laboral era una
imposició necessària...
I no: la gent no s’ho empassa; la
gent no està adormida. La gent té clar que la crisi és el producte del
malbaratament dels recursos per part d’uns pocs que s’han enriquit i que ara,
amb la “crisi”, encara s’enriquiran més a costa del poble treballador.
Empresaris i treballadors ara més que mai haurien d’estar units en la lluita
contra l’especulador.
Sembla mentida però, escèptic com
sóc, no em pensava que els sindicats majoritaris se’n sortissin. Però avui hem
viscut a Olot (i a tot Catalunya) una de les reivindicacions obreres més
importants dels últims anys.
Sempre hi ha notes negatives: la
violència o les pintades no serveixen per a res més que per desacreditar la
reivindicació. I, per tant, són de lamentar. Però aquests incidents no poden
esborrar la voluntat majoritària del poble treballador. Avui ha estat una
jornada important, decisiva. I em penso que els que tenen la capacitat de
decidir n’han pres bona nota. I si no és així, pitjor per a ells.
Al capvespre, però, canvi de terç:
la delegació comarcal d’Òmnium Cultural inaugurava els “dijous de l’Òmnium” a
la nova seu del carrer de Sant Pere Màrtir. Un nou local amb unes noves
perspectives. Ple de gent per sentir l’Eulàlia Massana que presentava el nou
llibre d’en Jordi Llavina, Cròniques
rurals.
Presentació amena i distesa per a un
volum que promet: entrevistes a catalans que encara mantenen vincles amb el món
rural. Un món rural que, com defenso sempre, ens defineix i que hem de lluitar
per preservar-lo de la voràgine constructivista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada