Deixeu-me que faci una primera valoració, abans de tancar aquest pàgina electoral que ens ha mantingut en contacte amb el món (a partir d’ara, ens podreu trobar en la pàgina de sempre www.esquerra.cat/olot).
Abans, però, no puc més que agrair la feina que heu fet tots plegats, l’esforç i la dedicació d’aquests dies, la col·laboració de tothom en la mesura que cadascú ha pogut, la vostra confiança i la solidaritat de tothom. A tots, doncs, el meu més sincer agraïment.
I deixeu-me, de passada, que feliciti en Mia i el seu equip per la seva clara victòria i que els desitgi el millor perquè Olot pugui progressar com ens convé a tots durant aquests quatre propers anys. Que tinguin clar que trobaran la gent d’Esquerra per tot allò que signifiqui progrés.
Posats, ja, als resultats, he de començar dient que no han estat tan bons com esperàvem. Hem mantingut els dos regidors i això val la pena subratllar-ho, però hem perdut una gran quantitat de vots. No cal dir que també estic molt agraït a tots aquells olotins i olotines que han dipositat la seva confiança en el nostre equip. Estic convençut que no els decebrem.
És clar que per justificar aquesta davallada de vots tenim moltes variables (i per això encara ens feliciten pel carrer: els nostres resultats, comparat amb d’altres, són prou decents. Però ja se sap que “consol de molts...”):
1) Hi ha una tendència, que encara ve de les eleccions catalanes del 28N, a apostar per CiU i castigar els dos partits responsables del “tripartit”. PSC i ERC han tingut uns resultats extraordinàriament baixos. Confio que en Mia sàpiga gestionar millor el seu particular tripartit olotí Convergència-Unió-Reagrupament.
2) La presència de SI ha representat que ERC hagi perdut vots i representació en moltes poblacions. Els casos de Girona, Tarragona i Lleida són paradigmàtics. Aquí hem pogut salvar els mobles.
3) La divisió sempre és negativa; i si no ens ho acabàvem de creure, que ho preguntin als companys d’ICV i d’ApG. A la gent d’Esquerra ens cal treballar molt i molt per retrobar aquella unitat. No cal dir que personalment ho intentaré tant com he fet en mesos anteriors.
4) En fi, no hem pogut trencar el bipartidisme que interessava mantenir a la majoria de la gent. A Olot, sembla que només hi hagi lloc per a CiU o per al PSC. Tenim moltes setmanes per endavant per demostrar que la gent d’Esquerra també hi som.
5) Particularment, em sap molt greu haver cedit el tercer lloc al consistori amb una formació que es basa en la confrontació social. Nosaltres, que defensàvem i defensarem la cohesió, el treball per una sola societat unida i amb un objectiu comú, hem passat al quart lloc.
D’ara endavant, doncs, tenim molta feina. És clar que compto amb tots els que m’heu acompanyat en aquest viatge i amb tots els que us hi vulgueu incorporar. Tenim molta feina per fer i moltes parades en el camí, perquè Ítaca encara és lluny, però segur que ens espera!
Salut i República!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada