Avui s’ha tancat a Olot el cicle organitzat per la Fundació d’Estudis Superiors sobre veus literàries. Per acabar, una xerrada amb el besaluenc Martí Gironell.
Per aquest cicle, han desfilat escriptors de primera fila: deixeu-me destacar en Jaume Cabré i en Joan Margarit. El bo i millor de la literatura catalana actual.
Evidentment, Martí Gironell no pretén estar a l’alçada d’aquests grans escriptors i cal destacar-ne la seva honestedat: des del primer moment, s’ha presentat com un escriptor que vol connectar amb el públic, que no li fa res ser als prestatges de “best sellers”, que fins i tot estaria content de conèixer el secret perquè una novel·la fos èxit de vendes i poder viure d’escriure. Al contrari: està ben orgullós que molta gent s’incorpori a la lectura gràcies als seus llibres.
En la seva xerrada, Martí Gironell ha obviat l’èxit de El pont dels jueus i ha mirat de centrar la seva intervenció en la seva última obra, L’arqueòleg, en homenatge al pare Ubach, veritable factòtum del museu de Montserrat.
Cal tornar a repetir que fa un segle, a començament del XX, un bon grapat de grans erudits, estudiosos, patriotes..., van saber preservar la nostra cultura i plantejar uns fonaments essencials per al destí del nostre país? Serem capaços de tornar-hi (i fins i tot de millorar-ho) cent anys després?
Només vull acabar aquestes ratlles agraint la feina que han fet els organitzadors del cicle i confiar que trobaran les condicions necessàries per continuar l’any vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada