4% d'IBI

Llarguíssim, gairebé maratonià, ple de pressupostos i ordenances fiscals. Vorejant les quatre hores, i això que no hi havia gaires més temes, pressupost a banda.

En primer lloc, es va donar compte de la resolució aprovada a la Junta de Govern Local en suport als imputats en la causa del 9N. En Quinto va aprofitar per remarcar que ni és un tema del 9N (tot plegat va arrencar amb la consulta popular d’Arenys i les que van continuar a la majoria de poblacions catalanes) ni només afecta els encausats (Mas, Ortega i Rigau) sinó a tots els catalans que hem anat participat i autoinculpant-nos en tots aquests processos de participació democràtica, amb un especial record als olotins implicats, com en Joan Cañada.

Tot seguit, jo mateix vaig fer la intervenció sobre les ordenances fiscals. Continuistes, com va dir l’equip de govern, però vam fer especial incidència que, per recuperar la davallada d’ingressos que ha provocat la revisió del cadastre, s’incrementa en un sol exercici en un 4% l’Impost de Béns Immobles. No hi estem d’acord i hi vam votar en contra. De fet, però, ens ha estranyat moltíssim que ni la premsa ni els altres grups de l’oposició hi hagin fet un esment especial. Una puja del 4% de l’IBI no és poca cosa, encara que segons els informes tècnics només acabi suposant un increment de 20 euros. No ho veiem gens clar, i així ho vam manifestar.

I pressupostos: tant d’uns i dels altres, una exposició llarguíssima. D’acord que els pressupostos són el moment en què s’observen les directrius del proper exercici, però tampoc no cal entrar en el detall de totes les partides (que si dediquem 5.000 aquí o 8.000 allà...) ni repetir els posicionaments electorals que ja hem sentit en la campanya del mes de maig. En fi, cadascú és lliure de gestionar les seves intervencions com vulgui. Nosaltres ens vam abstenir amb la voluntat de visualitzar que no volem fer una oposició que hagi de dir que no a tot el que proposa el govern, encara que tingui majoria absolta, sinó que tenim moltes ganes de poder pactar les nostres propostes perquè entre tots plegats puguem proposar un Olot millor per a tots. En aquest cas, però, en Lluís va ser molt explícit a l’hora d’explicar que, de tot el que nosaltres proposàvem, l’equip de govern es posava molt bé en aquells aspectes que coincidien amb les seves intencions inicials, però que en els aspectes que no coincidíem no tenien cap intenció de recollir cap punt de les nostres propostes. Valgui com a exemple la partida del correbou que, malgrat que s’ha acabat la concessió, tornen a incloure-la en els pressupostos.

I, per acabar, l’Anna va exposar la nostra opinió sobre la moció del col·lectiu la Dalla en denúncia de la violència masclista i en demanda d’un major interès des de les instàncies municipals per acabar amb aquesta xacra social. Evidentment, vam agrair la presentació de la moció i ens hi vam sumar, com la resta de grups municipals. Vam recordar que ERC i les JERC sempre han lluitat com qui més i que, sempre que el col·lectiu Alba ha impulsat actuacions a la ciutat d’Olot i ens ho ha fet saber, els hem donat suport. I, per tant, donàvem suport a la moció de la Dalla. Ara: no ens vam poder estar que ens sorprenia que presentessin una moció amb una visió hispanocèntrica en uns moments tan importants de desconnexió del nostre país amb Espanya. Bàsicament, la moció partia de dades de violència masclista a Espanya, demanava el suport a la marxa de Madrid i acabava demanant que l’acord municipal es traslladés a la Delegación del Gobierno de la província. Tot i així, evidentment, com va dir l’Anna, donarem suport a qualsevol manifestació d’aquest tipus, sigui a Madrid, a Roma, a París o a Lisboa. Com diu la Dalla, la defensa de la lluita feminista no coneix fronteres.