Aquesta última
entrada de la sèrie hauria de ser ben breu: no n’hem tingut prou? No hi ha prou
exemples històrics que ens han demostrat que no hi ha res més a fer? No hem
pogut comprovar que a la resta del món tothom qui ha pogut ha anat per feina?
I els catalans...?
Doncs els uns per Lerroux (és un dir) i els altres per José Antonio (encara és
un dir més gros) hem anat badant durant anys i panys.
I a hores d’ara,
quan ho tenim ben a tocar, quan després d’anys de lluites i manifestacions
multitudinàries i inimaginables tenim finalment l’opció de fer allò que tant
havíem anhelat, correm el risc de tornar a badar.
Alguns perquè es
deixen endur pels mateixos cants de sirena que ens han entrebancat durant
dècades, d’altres perquè no es refien de l’honestedat dels que s’han ajuntat
per defensar el Sí a la independència, d’altres... no se sap ben bé per què. El
cas és que totes aquestes distorsions ens poden fer marrar el camí una altra
volta.
I ara ho tenim
fàcil. És clar que el govern espanyol farà tot el que podrà per impedir-ho,
però si la gent té clar que vol la independència i que votarà per la
independència el proper 27 de setembre, no hi haurà qui ens pari.
El 27S Junts pel Sí: “No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada