Avui hem acabat el segon curs estival d’història organitzat
pel PEHOC. No cal dir que és un luxe poder participar en aquests esdeveniments
culturals que es produeixen a Olot, durant l’estiu i al llarg de tot l’any.
Vull donar les gràcies especialment al PEHOC i al seu
director, l’amic Jesús Gutiérrez, per la possibilitat d’impulsar-lo; al company
Josep Catà per dirigir-lo; i a la FES, i especialment a la Marta Fontaniol, per
encarregar-se de gestionar-lo.
No cal dir-ho: ha estat tot un plaer participar-hi. I,
en aquest cas, no només com a alumne del curs “La Catalunya del segle XVIII. De
la desfeta política a la renaixença econòmica”, sinó col·laborant amb la Mita
Casacuberta amb un diàleg crític sobre la novel·la Senyoria, de Jaume Cabré.
Ha estat un curs de tres dies, matí i tarda, rodó. Historiadors especialistes en l’època ens han
estat presentant la seva visió sobre la Catalunya del segle XVIII: Agustí
Alcoberro, Francesc Roca, Àngel Casals, Jordi Miravet, Lluís Roura, Valentí
Gual, Miquel Àngel Fumanal i Pere Gifre. No cal dir-ho, un altre cop: tot un
luxe!
I, com deia, m’ha agradat especialment l’experiència a
dues veus que vam fer la Mita Casacuberta i jo mateix sobre la Senyoria de Cabré. No sé si al públic li
va agradar o no, però jo m’ho vaig passar molt bé rellegint una lectura que
havia fet ja fa un quart de segle i que em va tornar records oblidats. Vam
improvisar, amb la Mita, un debat sobre la novel·la històrica i sobre l’estil
literari que em va motivar prou, un debat estilístic i literari que no sempre
és fàcil de fer.
Com deia: no sé si a tots els participants del curs els
va atreure prou la iniciativa, però a mi m’ha resultat una experiència altament
estimulant.
Olot no es pot permetre renunciar a aquests fòrums. Per
això, espero que la proposta de l’any vinent sobre el segle XIX encara sigui
més engrescadora. I, per tant, animaré tant com pugui en Pep Catà, el PEHOC i la
FES perquè no desisteixin de l’oferta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada