Gràcies, senyora presidenta;
gràcies a tots els olotins que ens han volgut acompanyar en aquesta constitució
del consistori d’Olot. Aquest és un moment molt especial per al futur de la
nostra ciutat.
Els regidors d’Esquerra
Republicana presentem el nostre cap de llista com a candidat a alcalde perquè
pensem que el suport que hem obtingut en les passades eleccions municipals així
ho requereix. A diferència del que vam manifestar en les eleccions del 2011, en
què vam interpretar que la ciutadania no pretenia que presentéssim la nostra
candidatura a l’alcaldia, els resultats d’enguany són ben diferents i per això
pensem que hem de presentar el nostre candidat.
Les eleccions del 24 de maig van
configurar un consistori olotí amb majoria de regidors d’esquerra. Esquerra
Republicana, com a grup més nombrós d’aquest espectre, tenia l’obligació
d’intentar articular una coalició de govern centrada en l’acció progressista
que uneix totes les formacions d’esquerra amb representació en el nou
consistori. Volem donar les gràcies a tots els olotins que van dipositar la
seva confiança en Esquerra Republicana. Estem segurs que no els defraudarem.
És prou conegut perquè ho vam
manifestar en la roda de premsa que vam fer el passat dilluns. No hi ha res a
amagar: ho hem intentat i no ens n’hem ensortit. Però estem convençuts que hem
obert un camí. Ara no ha pogut ser, però hem deixat una porta oberta perquè en
el futur aquesta entesa sigui possible. Hem evidenciat que un pacte d’esquerres
és possible. En aquests moments no ha pogut ser, però hem deixat el testimoni
que això pot arribar a ser. Nosaltres treballarem perquè sigui possible i estem
molt satisfets per haver-ho intentat en aquestes últimes setmanes.
Ara no ha pogut ser: en totes les
converses que Esquerra Republicana ha mantingut amb els altres grups sempre hem
estat molt clars i transparents: la proposta sempre ha estat asseure’ns totes
quatre formacions per explorar les possibilitats d’arribar a un acord conjunt
de totes quatre formacions d’esquerra per configurar un govern unitari i prou
sòlid per afrontar uns anys tan transcendentals per a Olot i per a Catalunya.
Ens havíem d’asseure i havíem de ser-hi tots. En cap cas, ens ha passat pel cap
de fer un govern en minoria, inestable i probablement irresponsable. No tots
els partits ho han vist prou clar, n’hi ha que s’han estimat més no
asseure-s’hi i, per tant, han impossibilitat l’acord. No hi fa res. Ho entenem.
És clar que per Esquerra
Republicana renunciar a assumir l’alcaldia d’Olot significa prendre una decisió
històrica, dura i difícil. Em permetreu que ho expliqui a nivell personal: per
mi, que ja he anunciat que no em tornaré a presentar en les properes eleccions
municipals, renunciar definitivament (si no és que s’esdevé algun fet
excepcional) a la possibilitat de ser alcalde de la meva ciutat és una decisió
important. Però és el que hem de fer. A
Esquerra Republicana mai no hem volgut la cadira per la cadira. Ni estem
disposats a fer invents ni sumes insuficients i inestables per tal de tenir-ne.
Nosaltres no estem en política per figurar, sinó per treballar pel benestar de
tots els olotins. Per nosaltres, organitzar un govern d’esquerres
minoritari era inestable i irresponsable. No ho podíem fer.
És curiós i singular perquè,
parlant de cadires, en cap moment vam voler fer pactes amb CiU el 2011 ni amb
el PSC el 2007. I, en canvi, les formacions que quedaven en aquell moment com a
grup majoritari a l’oposició en algun moment ens van retreure de tenir un pacte
amagat amb l’equip de govern: CiU en el mandat del 2007 i PSC en el del 2011.
No era cert: ni en un cas, ni en l’altre. De fet, aquest 2015 també s’ha
insinuat que ERC tenia un pacte amb CiU per configurar govern. Com sempre, s’ha
demostrat que això no era cert. El més curiós és que aquells que ens havien
acusat de tenir un pacte encobert, són els mateixos que sembla que ara han
arribat a un acord per aquest 2015. És ben lícit. No ens en queixarem. Ho
entenem. Però també demanaríem la mateixa comprensió que tenim nosaltres en
aquests moments a tots els altres grups. I en tot moment. No només quan els interessa...
Els olotins ja ens coneixen. Tot i que
hem intentat governar, ens tornarem a quedar a l’oposició. I, com sempre,
intentarem fer una oposició constructiva, encara que hi hagi grups que ens
tornin a criticar per fer una oposició tova o que insinuïn que tenim un pacte
encobert amb l’equip de govern. Això no serà així perquè nosaltres sempre
expliquem la veritat a la ciutadania. No ens n’amaguem.
Una oposició constructiva per
nosaltres vol dir que intentarem
posar-nos d’acord amb l’equip de govern en tots aquells temes en què puguem
acostar posicions. I que serem molt ferms en aquells temes que per nosaltres
són bàsics i que l’equip de govern vulgui tirar endavant sense la nostra
col·laboració.
En primer lloc, demanarem que
s’implantin les polítiques progressistes que requereixen els nostres ciutadans:
cal ampliar l’oferta d’habitatge social, garantir l’abolició de la pobresa
energètica i que tota la ciutadania tingui les necessitats més bàsiques ben
cobertes. Tots els nens han de poder
tenir la seva escola bressol i accedir a les escoles de música i d’expressió;
així mateix, cal garantir el sistema de beques socials perquè tots els nens
olotins puguin accedir al lleure, a l’esport i a la cultura sense traves
econòmiques.
En la campanya electoral, hem
insistit molt que cal preparar Olot per ser una capital important de la nova
República Catalana. Per això, cal garantir que hi hagi la possibilitat de crear
uns llocs de treball adequats a la formació dels olotins. Insistirem en la
creació d’un Centre d’Impuls Empresarial al mas les Mates i a la caserna vella
dels bombers; un Centre d’Interpretació de la Vulcanologia, situat en l’entorn
del Parc Nou, i un Centre de Tecnificació Esportiva, amb l’ampliació dels camps
del Morrot i la reforma de l’Estadi Municipal.
Vetllarem pel respecte pel medi i
pel benestar de tots els olotins. Ens caldrà insistir en la impossibilitat de
fer la variant nord sense el túnel de l’Hostal del Sol, en l’aplicació estricta
del pla del barri de Sant Miquel i en la configuració d’un pla del Barri Vell,
amb el referèndum sobre la reforma del Firal.
Per tot plegat, continuem oferint
la mà estesa als altres grups representats en aquest consistori i continuarem
treballant amb l’equip de govern sortint d’aquest ple perquè aquestes nostres
propostes puguin acabar tirant endavant.
Presentem la nostra candidatura a
l’alcaldia, entenent que només és una candidatura testimonial. Si no ens hem
pogut posar d’acord, no seria lògic que cap grup votés el nostre candidat. Però
mantenim la nostra candidatura perquè pensem que podia haver estat possible
aquest govern de coalició d’esquerres. I volem evidenciar la nostra voluntat de
deixar una porta oberta perquè, en un futur, això sigui possible.
Com també
estem convençuts que aquest serà un mandat electoral ben especial. Estem
convençuts que participarem de la proclamació de la independència, de la
creació de la República Catalana i que, en menys de dos anys, el president de
Catalunya i el parlament independent ens cridi a unes noves eleccions
municipals, que seran les de la llibertat. Ens hi hem de preparar, per fer-ho
possible.
La primera estació serán les
eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Ens quedem cent dies i hem de fer molta feina per guanyar. Ara no
ens podem equivocar. Des de la nova política cal començar a construer el nou
Olot del nou país. Com hem repetit en la campanya electoral, hem de treballar
per fer un ajuntament més obert, un Olot més just i un país més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada