Per què JuntsxOlot opta a guanyar les eleccions

Bé, en primer lloc, perquè no hi ha res que ja estigui escrit. No es pot garantir el futur i, per tant, com que seran els olotins i les olotines els qui dipositaran els seus vots a les urnes el diumenge 24 de maig, i això encara no s’ha fet, el resultat només el sabrem un cop es tanquin els col·legis electorals i comenci el recompte i, de moment, tot és possible. Però això passa en totes les eleccions.

Si m’he proposat escriure aquestes quatre ratlles és perquè he llegit la notícia a Ràdio Olot en el sentit que ERC-Olot es posa com a objectiu quadruplicar el resultat del 2011. És clar, vist així, no deixa de ser un salt prou respectable...

Com que demà em toca fer l’”Ajuntament Informa” a Ràdio Olot intentaré explicar-ho per antena, si tinc prou temps... De moment, ho deixo explicat en aquest escrit.

És veritat, en les passades eleccions municipals, del maig del 2011, ERC va tenir 908 vots, i la formació que va guanyar, Convergència i Unió, en va obtenir 4.615. Per ser precisos, més de cinc vegades més...

Però és que llavors érem al 2011 i, des de llavors, han passat coses impressionants, coses que potser ni hauríem imaginat que poguessin arribar a passar. En faig cinc cèntims:

El maig del 2011 lideraven ERC en Joan Puigcercós i en Joan Ridao després d’un procés que va acabar amb en Joan Carretero fundant Reagrupament i Uriel Bertran fundant Solidaritat. Per a ERC, van ser unes eleccions molt difícils.

I, poca broma, feia menys d’un any que CiU havia recuperat el govern de la Generalitat gràcies a un pacte entre el president, Artur Mas, i el PP de l’Alícia Sánchez Camacho. No volien sentir parlar d’esquerres ni d’independència. Per cert, el president del govern espanyol era José Luis Rodríguez Zapatero...

Des de llavors, ha plogut molt!

ERC va fer un Congrés extraordinari i va escollir el tàndem Junqueras-Rovira; poc després, es convocaven eleccions al parlament espanyol i escollíem un independent, Alfred Bosch, com a cap de llista.

D’aquelles eleccions, va sortir president espanyol Mariano Rajoy, i en Duran i Lleida va estar molt content. Tan content, que el van escollir president de la comissió d’exteriors del congrés espanyol. I tot just érem al 2011!

Després va venir la gran manifestació del 2012 que va col·lapsar els carrers de Barcelona i que van forçar Artur Mas a convocar eleccions. ERC va passar a ser la segona força del Parlament per primera vegada en la història moderna i va pactar amb el govern de CiU un suport parlamentari encaminat a la realització d’un referèndum d’independència.

I després encara vindrien la Via Catalana del 2013, la gran V del 2014 i la consulta popular del 9N.

Estem d’acord que les eleccions municipals tenen una altra dinàmica, però mai no ens havíem trobat en unes circumstàncies com aquestes. Amb tot, la gent d’ERC estem molt contents de la feina que hem pogut fer al llarg d’aquests quatre anys els regidors que vam sortir escollits en aquell moment, la Clara Casanovas i jo mateix, i molt convençuts que encara hauríem pogut fer molta més feina si els resultats haguessin estat millors i haguéssim obtingut més representació al consistori.

Per tot això, veiem molt lògic que no agafem les dades electorals del 2011, encara que siguin municipals, i que ens prenguem com a objectiu els resultats de les últimes eleccions a què ha estat cridada la ciutadania olotina, les europees del passat 2014, que va guanyar ERC amb 4.097 vots, seguida de CiU, amb 4.028. Vivim uns mesos decisius, molt decisius, tan decisius que ens juguem el futur del país. I les properes municipals no en són un oasi, sinó que hi estan del tot implicades. Els independentistes volem guanyar i, pel maig, en tenim la primera oportunitat.