Ahir la Marta Rovira em va presentar
públicament com a alcaldable d’Olot a les properes eleccions municipals. Queda
molt de temps i vés a saber què passarà de bo en aquest país d’aquí a finals
del mes de maig. Però cal estar preparat per a totes les circumstàncies i, per
tant, si hi ha les eleccions previstes, cal que l’esquerra independentista
estigui preparada per liderar des d’Olot la transició cap a la República
Catalana.
A banda del discurs de la Marta
Rovira, que havia de ser esperançador i il·lusionant, explicant que tot aniria
bé, que ens entendríem tots plegats i que l’any vinent ha de ser el de la
construcció de la República, volíem que l’acte no fos un bany personalista: som
republicans i no creiem en líders messiànics que estiguin per sobre del bé i
del mal.
Així és que, a banda de presentar el
cap de llista d’ERC-JuntsxOlot, volíem aprofitar la possibilitat d’emplenar la
sala El Torín per presentar diversos membres del grup que fa anys que treballem
conjuntament per oferir les millors propostes perquè Olot sigui la gran capital
que tots volem.
És clar que no vam presentar el
programa electoral (de fet, volem que sigui al més participatiu possible i, per
tant, a partir d’unes bases inicials, plantejarem que els olotins i les
olotines ens facin arribar propostes perquè els plantejaments finals siguin els
de construir el millor futur per a tothom), però sí que vam plantejar diversos
temes a partir d’una conversa “informal”.
En Quinto em va demanar pel un tema
(només un) de cultura. I, evidentment, la resposta només podia ser que allò que
defineix i diferencia la societat olotina d’altres societats menys cohesionades
és el gruix de l’activitat associativa. Si només poguéssim triar un tema,
potenciaríem la feina de les entitats amb més suport econòmic des de l’Ajuntament.
La Laila em va demanar sobre la
pobresa. És clar que és el tema que més ens preocupa a tots i, des de l’Ajuntament,
és difícil de resoldre perquè en gran part és conseqüència de la crisi
econòmica. Vaig intentar explicar que el que pot fer l’Ajuntament és intentar
pal·liar aquesta crisi fomentant l’empresa i l’ocupació, però sobretot
intentant evitar que hi hagués persones desprotegides. A Olot tenim el centre
de distribució d’aliments i el menjador social, però cal que es reforci la bona
feina que es fa des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa perquè les
possibles actuacions no recolzin més del compte en el voluntariat. Benvingut
sigui, però l’Ajuntament ha de pensar que afecta exclusivament la seva
responsabilitat.
En Nats em va preguntar sobre les
escoles bressol. L’educació ha d’ocupar el lloc essencial en les actuacions
municipals. Els experts diuen que és important l’escolarització dels infants a
les escoles bressol perquè tinguin un aprenentatge més fàcil en les etapes
posteriors. Doncs l’Ajuntament hauria de garantir que les condicions per a l’escolarització
fossin al més atractives possible perquè tots els olotins s’escolaritzessin al
més aviat possible. Tant de bo la millora de l’oferta incrementés la demanda,
que ha caigut per la crisi, i poguéssim reobrir l’escola bressol de Sant Miquel
ben aviat.
La Clara em va preguntar per l’estadi
de futbol. D’altres no ho sé ben bé, però nosaltres estem convençuts que ben
aviat serem independents. La lliga catalana de futbol no serà inferior a la
danesa, la grega, la portuguesa o, fins i tot, l’holandesa. Volem que l’Olot
jugui a primera? Nosaltres sí: per tant, cal posar fil a l’agulla per tenir un
camp en les millors condicions, adequat a les necessitats de la ciutat. De
moment ja tenim els vestidors, però cal acabar tot el projecte de construcció d’un
camp per a 5 o 6.000 persones.
Olot ha de ser un exemple d’una
manera de fer progressista, respectuosa i cohesionadora per a la futura
República.
En Manel em va demanar sobre la
variant. La resposta és la que tots volem: necessitem una variant que pal·liï
la incidència del trànsit de l’avinguda Sant Jordi. El que sembla que ens
plantegen és una autopista que no resoldrà la circulació interna. Nosaltres
plantegem que es faci un projecte que tregui el trànsit del centre de la ciutat
i que faciliti l’accés als polígons. I, si volen fer una autopista, que la
facin completament respectuosa amb l’entorn tan fràgil que tenim.
La Susanna va preguntar pel
transport públic a Girona i a Barcelona: car i limitat. Està clar que, si no és
prou atractiu, hi ha menys usuaris i el preu s’encareix, la qual cosa fa que
encara hi hagi menys usuaris, etc. Creiem en el transport públic i s’ha d’aconseguir
fer més atractiu perquè sigui útil i rendible. Incorporar Olot en el Sistema
Tarifari Integrat de Girona i de Barcelona és imprescindible per solucionar
aquest tema.
L’Anna va introduir el tema de l’estalvi
energètic. Volem crear un pla d’eficiència energètica en tots els edificis
públics de la ciutat i un pla de suport a empreses i particulars perquè adaptin
els seus edificis amb paràmetres d’eficiència energètica i ús d’energies
alternatives.
La Meius va incorporar el tema de
les xarxes socials i de les possibilitats que s’obren per una ciutat com Olot.
Vaig aprofitar per referir-me a projectes empresarials de joves olotins que han
tingut un èxit impressionant amb la utilització de les xarxes socials que no
són només el futur, sinó que ja són el present. Des d’Olot mateix es poden fer
coses que fa uns anys eren impossibles: estudiar graus universitaris, crear
empreses amb contactes a tot el món, comunicar-se amb qualsevol racó del
planeta... L’Ajuntament ho ha d’impulsar decididament perquè aquests
emprenedors no hagin de fugir de la ciutat per guanyar-se la vida.
Finalment, en Lluís va voler parlar
de propostes sobre ocupació i economia. És clar que el dinamisme d’Olot prové
de les seves empreses que permeten tenir un grau d’ocupació més elevat que en
altres llocs del país. Des de l’Ajuntament cal facilitar el desenvolupament de
les empreses ja existents, però també cal potenciar la creació de noves
empreses i donar suport a l’emprenedoria. Vaig posar d’exemple el cas de l’empresa
líder en eficiència energètica, referent a tot el país, que va néixer en un
viver d’empreses, per explicar que no és una mala idea crear un gran centre de
creació d’empreses perquè aquell talent olotí que té idees de negoci puguin
tenir totes les facilitats per iniciar els seus projectes.
I aquí vam acabar perquè ja tindrem
temps de perfilar les nostres posicions. Vam acabar amb un tastet de coca de
Mieres i ratafia d’Olot per poder xerrar una estona amb tots els amics que ens
van voler acompanyar en l’inici d’aquest projecte tan ambiciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada