La coincidència de l’anunciada
suspensió de la jornada de participació cívica del 9N per part del Tribunal
Constitucional espanyol amb la presentació de l’anunci final de campanya de l’ANC
“Votaré per tu” m’ha fet tenir un moment de reflexió enmig d’aquesta espiral
que fa mesos que ens xucla cap a un final inconegut però engrescador...
Primera reflexió: per dignitat. No
pot ser! No pot ser que el govern espanyol s’empari en la interpretació
esbiaixada d’unes lleis que no només impedeixen votar democràticament una part
de la seva ciutadania, sinó que menyspreen la seva voluntat, que no volen ni
saber l’opinió de 7,5 milions d’espanyols. Per dignitat, la gent ha de sortir
al carrer... Avui, picant cassoles; diumenge, votant, tant sí com no.
Segona reflexió: per democràcia. No
volem res més que poder votar, que poder comptar la quantitat concreta de
defensors d’una opinió o d’una altra. En el món democràtic, la crida a la
ciutadania en referèndum perquè es manifesti democràticament sobre els temes
més diversos és ben normal, jo diria que sortosament ordinària. A l’Estat
espanyol, no. Aquí la ciutadania només compta per pagar.
Tercera reflexió: i ara diuen els
detractors (PSC-PP-C’s) que aquesta jornada de participació ciutadana no té les
mínimes garanties democràtiques (i, tot i així, apareix la impugnació del TC!).
Com poden tenir tanta barra? Aquells que han impedit que es dugui a la pràctica
el que el poble de Catalunya demanava (un referèndum pactat amb el govern
espanyol, com s’ha fet a Escòcia) ara diuen que la jornada participativa amb
voluntaris (que hi hagi 40.000 voluntaris tampoc no els importa gens...) no té
prou garanties... En fi!, ja ens veurem quan surtin al carrer per demanar el
vot en altres eleccions.
Quarta reflexió: i, encara, n’hi ha
que denuncien que només votaran els del Si, perquè els del No han quedat
exclosos de la consulta! I quina barra! Portem mesos, per no dir anys,
informant-nos sobre el tema. Sobre les bondats o dubtes de la independència. I
els del No només han tingut una resposta: no es pot fer perquè no us deixarem
fer el referèndum. I ara es queixen que queden exclosos. Senyors: és tan fàcil
com sortir al carrer, buscar el local electoral que els correspon, agafar una
papereta i marcar una creu en el No. Ho sabran fer, o no han perdut la
consciència de què és una consulta? Potser els molesta que el seu vot valgui el
mateix que el de qualsevol altre...?
I cinquena (més que res per acabar):
fa dies que plana en algunes ments ràncies la possibilitat d’acabar-ho tot per
la força (com allò de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys), com si
Espanya fos una dictadura, com si no formés part de la Unió Europea, de l’OTAN,
etc. No, dissortadament per ells, ja no estem en una dictadura. I, per això,
avui més que mai vull votar per ells, vull votar per tots aquells que no ho
poden fer perquè un depravat dictador els ho impedeix. Ho tinc ben clar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada