És així, si us plau
—¿Qui és?
—La Mort.
La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...
Efectivament, l'origen és aquest poema de Vicent Andrés Estellés, que també és final! Qui truca? Qui hi ha a l'altra banda de la porta? No cal dir-ho: la resposta és prou tràgica com per perdre-hi més temps (com el pagès de Kafka, no podem badar...).
A l'altre costat no hi ha ningú que no vulgui la nostra desaparició com a nació.
Que diferent, fins i tot, la resposta que hi ha al Canadà, a Bèlgica! Canadencs, belgues..., quan quebequesos, flamencs..., es lamenten de la seva situació en l'estat, demanen més autonomia o la independència, intenten acostar posicions, intenten que quebequesos i flamencs se sentin ben tractats en el seu estat.
A Espanya, no! A Espanya, qualsevol que demani comprensió per a la seva nació és maltractat, és menyspreat, és atacat. Tot en pro de la indissoluble unitat de la pàtria espanyola (o sigui: castellana) que es manté invariable des dels orígens dels temps (des de la creació o, com a molt aviat, des d'Adam i Eva).
De fet, Espanya fa dos-cents anys que no ha paït que no és l'Espanya Imperial que els havien venut els àustries del segle XVI. A Espanya (ho recorda Maragall; algun dia el citaré "in extenso"!) encara no han paït la pèrdua de les últimes colònies ultramarines, el que van anomenar la crisi del 98 (1898!) i s'aferren a mantenir les colònies peninsulars (els regnes de Navarra i els de la Corona d'Aragó!). Però Espanya només és això: decadència i viure del "cuento"!
Quan entendrem els catalans que no som espanyols, que els espanyols són ells i que no ens volen, que només volen els nostres calés? Ni federalistes ni mandangues!:
Resultat de les balances fiscals del 2008: cada català va regalar 3.000 euros a Espanya! 12.000 euros anuals per a una família de 4 membres. Som conscients de la mangnitud de la tragèdia? Cada família catalana podria tenir un cotxe nou gratis cada dos anys! O canviar de casa cada quinze anys, gratis!
Tot això ho gaudeixen a Espanya per obra de la generositat dels catalans. I encara ens diuen insolidaris i que perseguim el castellà a Catalunya.
Quan deixarem de trucar a la porta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada