Balanç 2015: 4U9525

Començava l’any amb el dolor per la desaparició de benvolguts coneguts, amics, parents… Mal presagi.

I, com passa sempre, al llarg de tot aquest any han passat un munt de fets memorables:

Aquest 2015 no el recordarem perquè el Barça va tornar a guanyar el triplet, el mundial de clubs i, en total, cinc copes més per a la col·lecció; ni perquè en Messi hagi tornat a ser el que era per guanyar la seva cinquena pilota d’or i esdevenir indiscutiblement el millor futbolista de la història.

Tampoc no el recordarem pel munt de conteses electorals que hem hagut de suportar. Això sí: totes elles amb uns resultats històrics i, per tant, memorables.

No cal dir que estic enormement agraït als 2833 olotins que ens van donar suport a les eleccions municipals del maig perquè finalment ERC pogués passar a ser l’alternativa del govern municipal. L’alcaldia…, evidentment, no va ser possible.

I agraït també als gairebé dos milions de catalans que van apostar el 27S per opcions independentistes, fent que, per primera vegada en la història, el nostre Parlament tingui una majoria de diputats independentistes. Servirà de res? Ja ho veurem!

I també a les eleccions espanyoles del 20D, que malgrat la mesella insistència en el tàndem PP-PSOE van demostrar que alguna cosa pot estar canviant també a nivell espanyol… O potser no?

Ës clar que els pujols, els bàrcenas, els mercuris i els palaus, els correas i els borbons pesen molt i molt, però… No podem acomodar-nos a la corrupció. Ens hi juguem molt i l’hem de combatre amb totes les forces. I les portes giratòries? Doncs encara més.

Tampoc no el recordarem perquè, gairebé quaranta anys després, tornem a viure la victòria de la República sobre el tenebrós Imperi a l’episodi VII d’Star Wars, el despertar de la força. En necessitarem molta, de força!

Ni el recordarem pels centenars de milers de refugiats que volen arribar a Europa.

Ni el recordarem pels centenars de guerres que assoten encara el nostre planeta, ni pels centenars d’atemptats terroristes, ni per la incapacitat de solucionar els conflictes i les discrepàncies democràticament…

Ni tampoc perquè el trasbals climàtic que patim ens evidencia que ens estem carregant el planeta i que, per moltes cimeres internacionals que muntem, som incapaços de posar-nos d’acord per aturar-ho definitivament. Ho suportatem gaire més?

Només tindrem memòria per recordar-lo tràgicament pel vol 4U9525, l’avió estavellat als Alps un trist matí del mes de març, que va segar les vides persones estimades i que va destrossar irremeiablement les seves famílies. Seguim sense poder dir res més.

I, malgrat tot, com deia Galileu: Eppur si muove.

La vida continua i ens caldrà molta força per superar-ho. Que la força ens acompanyi i que puguem viure el triomf de la República catalana aquest 2016, per tots nosaltres i per tots aquells que hi han lluitat sempre, i que no ho podran veure! Que deixem un món millor per als qui vindran!