Govern!

Doncs sí, i ja sabem que no és cap novetat perquè portem dos mesos així: hem gunyat!, sí, però ens cal un govern que compleixi l’acord del Parlament de Catalunya! I ja podem anar marejant la perdiu i ja podem anar discutint, que si tomba que si gira…

El 9 de novembre del 2014 havíem de fer el referèndum: Esquerra Republicana va apostar tot el que tenia i més perquè pogués ser possible… D’altres jugaven a la puresa o a la impossibilitat, i xiulaven! Però ERC va apostar fermament per tirar-lo endavant. Els catalans ho necessitàvem.

Després va anar com va anar Vam poder fer un procés participatiu, però no n’hi havia prou. Calia fer el referèndum d’una altra manera, perquè el govern espanyol no ens el deixaria fer mai de la vida. I els que pensen que encara és possible és que no han entès mai en què consisteix el poder espanyol, o ho entenen prou bé però ho volen amagar per vés a saber quin fosc interès.

Era evident que l’única manera de guanyar unes eleccions que configuressin un referèndum alternatiu era presentar-se amb una llista paraigua que englobés totes les opcions independentistes, però CiU no hi estava disposada i, a més, volia seguir marejant la perdiu fins arribar a les municipals sense trencadissa. Primer, el poder municipal, pensaven, i després ja en parlarem… I què va fer ERC? Doncs el de sempre: posar davant de tot el país i lluitar perquè els catalans poguessin votar.

I, després de les municipals, amb el trencament d’Unió, el president només convocarà eleccions si es fan com ell pensa que s’han de fer… I què fa ERC? Doncs, endavant: no és la millor opció electoralment parlant, això ho tenim claríssim, però el més important és que els catalans puguem votar.

I ningú no qüestiona que CDC i ERC puguin polaritzar les eleccions a base de fidelitzar els votants convençuts de Junts pel Sí; però, alhora, provocant l’efecte contrari que era de preveure: la mobilització del no a l’entorn de Ciudadanos. I ningú no qüestiona que CDC i ERC s’ajuntin en una sola llista, però que la CUP vagi per lliure…

I què fa ERC? Doncs assumir el que pot passar: que JxSí guanyi les eleccions sense majoria absoluta, que amb la CUP sumin majoria d’escons, però que no arribin al 50% de vots. I què diu ERC? Doncs el mateix que durant la campanya, que són unes eleccions i no pas un referèndum. Doncs hem guanyat! Endavant! I si algú no hi està d’acord, en parlarem quan el govern espanyol proposi un referèndum vinculant.

Ara: també era evident que la CUP, que seria necessària per formar govern i avançar en el procés, no ho posaria fàcil. Algú se’n sorprèn? No va entrar en la “llista única” i tothom ho va acceptar, no? Doncs, de què ens queixem, ara? Doncs ara passa que no només necessitem un govern, sinó que necessitem una estabilitat parlamentària per poder tirar endavant el programa de desconnexió amb l’Estat.

Sí, però no hi ha res de nou sota el sol. No hi ha res que no s’hagués dit, però que alguns opinadors no havien volgut veure o havien volgut amagar per vés a saber quin fosc interès...

Com tampoc no ens pot sorprendre que CDC ja pensa a “construir un nou partit” que sigui el partit hegemònic del catalanisme, hereu del pujolisme…

Mireu: si és el preu que hem de pagar per ser independents en 18 mesos, endavant! ERC serà el primer a acceptar el que sigui i, quan tinguem la República Catalana, ja en parlarem.

Ara: si algú pretén tornar-nos a enganyar…