Ple d'abril: s'acaba el mandat

Sí, això s’acaba… Aquest havia d’haver estat l’últim Ple ordinari, però sembla que pel maig pot sortir algun tenir d’última hora i ens tornaran a convocar.

Temes de funcionament ordinari i que van merèixer que tots els grups votéssim a favor. Em centro en les dues qüestions més importants.

La primera, de fet, va ser un punt que finalment no va ser... S’anunciava la permuta d’una parcel·la del Morrot per una del carrer Capcir. A nosaltres ens va alegrar perquè finalment això significava que podríem tirar endavant els anhelats caps de futbol del Morrot. El punt va declinar de l’ordre del dia en plena sessió, cosa absolutament extraordinària en aquests quatre anys, i només se’ns va informar que no hi havia hagut acord a última hora. Haurem de seguir el tema amb molt d’interès perquè pensem que l’actuació del Morrot és imprescindible per aquest Olot futur que hem de construir.

L’altre tema també afecta directament a com ha de ser aquest futur Olot. L’associació de veïns del barri de l’Hostal del Sol va presentar una moció perquè tots els grups es posicionessin a favor del túnel de la variant.

És clar que tots hi estem a favor, però també tenim clar que tots, excepte ERC, renunciaran al túnel si el Ministeri hi posa pegues.

Ja ho hem estat parlant moltes vegades, però val la pena que ningú no dissimuli la seva posició. Des de l’equip de govern se’ns va titllar d’electoralistes i de trencar la unitat d’acció.

Ho lamentem. De fet, ho vam dir en el mateix Ple: en aquests moments, és fàcil parlar d’electoralisme, tant per les posicions dels uns com per les dels altres. En tot cas, ERC no ha fet més que defensar el que s’havia acordar el 2010: la variant nord d’Olot és necessària, el pas pel Riudaura és molt complicat i l’única possibilitat factible per no fer un desastre medioambiental i per no abandonar el barri de l’hostal és el túnel. No hi podem renunciar.

Nosaltres ens mantenim en l’acord. En tot cas, els que se’n separin hauran d’explicar per què ho fan, i no s’hi valen excuses de presses o que el Ministerio no ho vol, perquè aquesta obra serà per tota la vida i, segons com la fem, ens en penedirem.