Ser representant de la ciutadania en
el consistori municipal és sempre un honor i una responsabilitat. Sovint
tractem temes molt decisius que influeixen de manera determinant en el destí de
la ciutat i en el futur del conjunt d’olotins. De vegades els temes són molt
àrids, però no per això deixen de ser menors, encara que sovint costa de veure’n
la transcendència.
Ara: també hi ha aquells moments en
què més que un honor és un plaer com a regidor poder dedicar una estona a celebrar
actuacions que, encara que siguin més simbòliques, no deixen de ser també molt
importants. El reconeixement a la trajectòria d’un conciutadà és un d’aquests
moments ben especials.
En el meu cas, a més, com a filòleg,
encara és més emotiu poder participar de la votació per declarar fill il·lustre
de la ciutat el poeta Joan Teixidor. I, de fet, en certa manera també vaig
impulsar personalment aquest detall quan, en aprovar declarar l’any 2013 com a
Any Teixidor en commemoració del centenari del seu naixement, vaig observar que
en la “Galeria d’olotins il·lustres” només figurava un poeta, Jaume Bofill i
Mates (important també com a polític, però sobretot gens vinculat a la nostra
ciutat), i vaig demanar que s’estudiés la possibilitat d’incorporar-hi Joan
Teixidor.
En la defensa de la posició del
nostre grup, vaig afirmar sense dubte que Joan Teixidor és l’escriptor olotí
més destacat i que també és un dels grans poetes catalans del segle XX,
eclipsat per la força d’una figura universal com la de Salvador Espriu,
contemporani i amic seu.
Per subratllar-ne la idea, em vaig
limitar a llegir uns pocs versos de Teixidor; n’hi ha prou per justificar-ne la
declaració. Primer, els quatre primers versos de Fluvià, el poemari del gairebé octogenari que retorna als orígens i
simbolitza el pas del temps, la vida, amb el curs del riu:
La petita ciutat encara m’acompanya
i el riu que la travessa em farà de
camí;
ara que ja arribo a l’última
frontera
i només em tocava viure de record.
I, per acabar, els últims versos de El príncep, el tràgic poemari que escriu
arran de la mort d’un fill:
Era un àngel que feia el seu camí
i sojornava uns anys a casa nostra.
Ens partírem el pa; tot era alegre.
Ara torna a ser fora.
La resta del Ple de novembre va ser
menys emotiva, però igualment interessant. La sol·licitud del nomenament d’Olot
com a Vila gegantera gironina va portar el nostra grup, de la mà de la Clara, a
tornar a demanar que s’estudiï la possibilitat d’exposar permanentment els
gegants de la ciutat. Sabem que la comissió de la faràndula n’és reticent, però
nosaltres tenim clar que no deixa de ser un atractiu més de la nostra ciutat i
que de ben segur seria un espai molt visitat. CiU va comentar que traslladarien
la nostra petició, però PSC, PP i PxC es van mostrar prou reticents. En fi,
nosaltres sí que ho tenim clar.
També va ser interessant l’aprovació
del projecte per a utilitzar les energies renovables en els edificis propers a
la nova plaça Mercat. ERC sempre hem volgut impulsar un pla seriós d’ús d’aquestes
tecnologies i vam aprofitar per recordar-ho a l’equip de govern.
Finalment, també va ser interessant
la moció de l’Associació de Comerciants per tal d’impulsar la creació de l’Àrea
de Promoció Econòmica Urbana. És un tema que ha de tractar el parlament
espanyol, però pensem que és important que Olot s’hi posicioni a favor. En
aquest cas, el PSC no es va abstenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada