dilluns, 6 de juny del 2011

Personalismes i l'Ara

Avui mateix, el diari Ara cita el meu bloc per exemplificar l’”enuig” de les bases del partit per la renúncia a la militància del company Josep-Lluís Carod-Rovira.


La meva intenció a l’hora d’escriure les quatre ratlles de l’altre dia no era ben bé mostrar-ne l’”enuig”, sinó evidenciar la constatació que sovint només ens preocupem pels noms, per les cares, i no acabem de reflexionar sobre què dimonis fem aquí; quin és el nostre objectiu i com volem arribar-hi.

En aquella entrada, volia subratllar que l’objectiu no té res a veure amb les cares, amb els noms, sinó amb la ideologia i l’estratègia.

En aquests moments, a ERC ens equivocarem si només ens mirem les cares, la imatge. No sé com, però tots plegats hem de fer un cop de puny sobre la taula i defensar les idees. Tenim un objectiu: la independència del nostre país i el benestar comú. Haurem de triar la millor estratègia per arribar-hi. I, deixem-nos d’orgues, això no depèn de les cares sinó del camí que hem de fer.

El proper Congrés del partit no ha de tenir com a objectiu un canvi de cares, de cromos, sinó una revisió a fons de l’estratègia que hem de seguir per arribar als nostres objectius, que no hem de modificar ni una micra: la independència i el benestar.

Posem a qui hi posem, el seu objectiu ha de ser aquest. I, depèn de tots plegats, no només de la direcció, que ens en sortim. Per això m’empipa que en Josep-Lluís plegui dient que no està d’acord amb no sé ben bé qui. El partit, només faltaria, està per sobre de qui eventualment el dirigeix (i això també va per en Carretero i per en Beltran). Si realment pensem que els objectius són aquests, no trobarem cap lloc millor per defensar-los.

I deixem de banda els personalismes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada