(Publicat al setmanari “La Comarca d’Olot”,
12-02-2015)
Em permeto estrafer en el títol la
històrica proclama del no sempre prou elogiat Jordi Carbonell: “Que la
prudència no ens faci traïdors”.
Ja fa més d’un any que ERC-Olot vam
començar a insistir en el tema de la variant nord d’Olot. Una infraestructura
absolutament necessària i primordial per a la nostra ciutat. Des de l’obertura
del túnel de Bracons, el pas per l’avinguda de Sant Jordi sosté un nombre de
vehicles desmesurat, excessiu; els veïns i els usuaris se’n queixen, i amb raó.
Ho hem dit i ho defensarem.
No cal que ens lamentem perquè no es
fessin bé les coses a l’hora de pensar una via com la del túnel de Bracons.
Sempre hem defensat que es volia fer una autopista i que s’anava camuflant presentant-la
per fases. El túnel es va fer ben fet després de les modificacions que es van
introduir per la pressió veïnal, però seguim patint les conseqüències de no
presentar el conjunt de la infraestructura que es vol construir. Fem les coses
a trossos...
Ara ens treuen a exposició pública
l’estudi informatiu de la variant-autovia d’Olot en el tram que correspon al
Ministeri de Foment. Molt bé: i la resta? Com pot ser que facin un estudi que
deixa la carretera morta enmig d’uns camps sense dissenyar l’enllaç amb la
resta de la variant? Fent les coses per trams, amaguen la veritable magnitud
del problema.
Ens volen fer una infraestructura
viària que reculli el trànsit que ve de Saragossa-Lleida i va cap a la frontera
en una via lliure de peatge. No hi ha estudis definitius, però això vol dir més
de 30.000 vehicles diaris, incloent-hi camions en trànsit dia i nit.
Nosaltres diem que, si s’ha de fer
una variant, fem-la. Però fem-la bé, perquè si no ho fem així ens en penedirem
tota la vida. Si el Ministeri no vol sentir a parlar de túnels, fem-li veure
que és absolutament necessari i imprescindible salvar el pas del Riudaura amb
un túnel que esquivi el pas per davant del barri de l’Hostal del Sol.
No podem fer un llarg viaducte que
reculli tot aquest trànsit, amb dos carrils per sentit i velocitat màxima de
100 km/h. Això no és una variant: és una via ràpida.
Però és que ERC-Olot no ens inventem
res. Simplement defensem l’acord a què vam arribar tots els grups representats
a l’Ajuntament el 2010. Els altres se n’han desmarcat (és cert que tres
d’aquests grups han canviat el seu portaveu des de llavors), potser per les
presses, per la necessitat de desencallar la variant. Però nosaltres seguim
dient que cal defensar el millor per al conjunt del territori, que no podem
permetre un nyap que serà per sempre.
Els diners hi són: els 142M€ que el
Ministeri pressupostava per a la variant, després que el conseller Santi Vila
defensés preservar la Vall de Bianya i no fer el seu tram, són suficients per
dedicar-los a la construcció del túnel de la variant d’Olot i els enllaços que
demanàvem tots els partits el 2010. Es tracta de defensar-los amb arguments i
amb fermesa, i no facilitar, de cap de les maneres, que la decisió final del
Ministeri de Foment no es basi en l’acord olotí del 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada