Avui, després de gairebé 39 anys de
regnat, ha abdicat l’hereu de Franco. Joan Carles va jurar les Lleis fonamentals
del Regne que havia imposat el dictador després de la derrota republicana. Mai
no s’ha consultat a la ciutadania espanyola si volien tenir rei; sempre es va
donar per fet que el successor que havia triat el dictador era qui havia de
regnar.
Abans de l’aprovació de la
Constitució, es va produir el retorn del president de la Generalitat a l’exili,
Josep Tarradellas, essent l’única institució de la República que sobrevivia a
la dictadura i, si volguéssim, ho podríem esgrimir com a legitimació. La
Constitució es va aprovar en referèndum, però sense alternativa i custodiada
per totes les forces vives (especialment les militars) del franquisme,
assegurant-se que les coses es farien com ells volien i sense que mai hi hagués
la possibilitat de passar factura dels crims del franquisme.
Ara sembla que tancarem el cicle: començàrem
amb Felip Quint i acabarem amb Felip V (VI, en diran a Espanya).
Sí, encara que per als catalans, el
primer Borbó era Felip IV, el vam conèixer amb la numeració castellana de Felip
V. Després de la guerra, el Quint va sotmetre els catalans a les lleis de
Castella i va començar la històrica persecució de la llengua i de les
llibertats catalanes.
En una eterna revolta popular sorda,
els catalans van decidir que passar per la comuna a fer aigües majors seria, a
partir de llavors, “anar a can Felip”.
Com que, malgrat els cants de cigne
d’alguns ferroviaris desviats, el canvi de monarca no implica res més que un
canvi de cromos (si no és que el nou rei Felip V decideixi fer com fa la reina
d’Anglaterra i accepti que els seus súbdits triïn lliurement el seu destí com
fan els escocesos o els quebequesos), no podem esperar cap novetat de la
Sarsuela.
I, com que en ple segle XXI tampoc
no ens podran muntar una guerra, llevat que els catalans vulguem fer el
passerell i no siguem capaços de recordar tot el que ens han arribat a fer
patir els Borbons durant més de tres-cents anys, aquest cop sí que no haurem de
passar per can Felip. Si volen, els deixem la dita als nostres veïns espanyols,
tot i que jo els recomanaria que fossin més diligents i que no badessin, ara
que en tenen la possibilitat. I, també si volen, els ajudarem des de la
República Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada