dimecres, 18 de juny del 2014

Espanyol monàrquic o republicà

Tant li fa!


La tradició atribueix a Pla la dita que espanyols de dretes i d’esquerres sempre es posen d’acord a frenar el procés català. El cas és que la referència concreta mai no l’he trobada enlloc.

Ara: com que el plet Monarquia-República és avui ben actual, m’ha vingut al cap una referència de Foix que vaig incloure en la meva tesi.

Diu J. V. Foix en un article de La Publicitat, del 17 de gener de 1923 (fa 91 anys, poc abans que Primo de Rivera es posés d’acord amb la monarquia i amb la dreta catalana per proclamar un govern dictatorial!), que els espanyols, siguin monàrquics o republicans, sempre van contra els interessos de Catalunya. (Per a l’anàlisi dels referents polítics i de la defensa del nacionalisme que fa J. V. Foix, em remeto al que ja vaig dir en la meva tesi i en els articles que vaig publicar posteriorment).

«Sovint encara el mot República, pres genèricament, permet mantenir entre els republicans històrics i els nacionalistes republicans un equívoc deplorable; adés en dir República, hom al·ludeix Espanya, adés Catalunya, segons el públic i les localitats. Aquesta política, però, és tanmateix perillosíssima. Heu’s ací Athos, a Renaixement, del Vendrell, com molt justament s’expressa:

“Fa poc que els nacionalistes érem encara titllats de retrògrades i d’antidemòcrates; avui, però, no pot arrelar a Catalunya un ideal sense ajuntar-hi la Pàtria. Jo, nacionalista radical de sempre, no podia comprendre com en nom de la llibertat i en nom de la democràcia i de la República se’ns podia combatre. ¿Com si a Catalunya no hi pogués haver llibertat i democràcia sota una República!”

Això és, sota una República Catalana. Puix que una cosa és la llibertat, la democràcia i la República espanyoles, i una altra la llibertat, la democràcia i la República catalanes. És per aquestes que els patriotes catalans poden demostrar llurs simpaties, unir els seus esforços, pugnar per la seva realització. Un republicà espanyol i un monàrquic, enemics a dins d’Espanya, poden, situats a Catalunya, formar un front únic espanyolista contra els republicans patriotes de Catalunya. L’espanyolista, doncs, heu’s ací l’enemic, sigui republicà, sigui monàrquic. La bandera tricolor dels republicans històrics no és, com dèiem ahir, la bandera dels republicans catalans, la qual no pot ésser altra que la gloriosa bandera de les quatre barres.»

(La Publicitat, 17 de gener de 1923)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada