Margallo: immoral, excloent i insolidari

Per a aquells que ens agrada de conèixer el passat per poder treballar per un futur millor, hem començat un any extraordinari. Són moltes les efemèrides nacionals que ens assenyalen el camí, són moltes les dates que no hauríem d’oblidar mai.

Començant pel tricentenari de l’Onze de Setembre i seguint pel centenari de la Mancomunitat de Catalunya, sense oblidar els 140 anys del final de la República Espanyola, que volia ser “federal” (i que va tenir dos presidents catalans, la qual cosa és absolutament inusitada en qualsevol altra època!), o el setanta-cinquè aniversari del final de la guerra fratricida que va estar a punt d’anorrear-nos.

Avui, per cert, es commemoraven els 75 anys de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona. No sé on he llegit que Franco (que devia llegir en els llibres d’Història uns referents reals i verídics, no els que ens vol implantar Wert i el govern Rajoy) va esperar fins al 26 de gener perquè volia revenjar-se de la derrota de les tropes castellanes en l’assalt a Barcelona del 26 de gener del 1641, quan la guerra dels Segadors...

Enguany, hem de commemorar tot això i hem de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya que ens ha de portar, després de tants i tants anys de submissió, a la llibertat nacional.

Com que els motius són tants, no he trobat encara el moment de referir-m’hi, encara que les ganes i els moments són especialment transcendentals. Que el PP espanyol aterri a Barcelona coincidint amb l’entrada dels nacionals per la Diagonal no deixa de ser un motiu més per fer-ho.

Finalment, però, m’ha esperonat l’informe Margallo, que personifica l’esperit de diàleg que infon els governants espanyols des de fa anys i panys i que tant cerquen els navarros, lucenas, collbonis i companyies sense trobar ni un Rubalcaba que els escolti (del “dret a decidir” ni parlar-ne! I, després, parlen d’imposició i de manca de diàleg...).

Sembla que l’informe que Margallo va enviar a totes les ambaixades del món mundial es resumeix en tres paraules. Segons ell el procés independentista català és: immoral, excloent i insolidari.

He dubtat de deixar-ho així, perquè em sembla que els epítets es qualifiquen per si sols, però he acabat decidint de fer una sola frase: segurament, com li va passar a Felip V, aquests són els qualificatius que podrien aplicar-se al tracte que rebem els catalans i el català a Espanya. Res a veure amb la realitat oberta, integradora, solidària i progressista de la societat catalana.

Tota la resta és pura propaganda feixista pròpia de la Falange Espanyola. Per cert, n’hi ha que hi volen veure una relació en les sigles FAES.