Aquesta setmana he presentat a Olot
el “thriller” del company Jaume Planas i Panadès, professor d’Ensenyament
Secundari a Manlleu.
En primer lloc, he d’agrair a en Kim
Domene (l’autor de la portada de la novel·la) que me n’oferís l’oportunitat.
La novel·la no vol ser més que un “divertimento”,
tot i que planteja unes qüestions ben interessants per la situació política que
vivim: la base de la novel·la, escrita a partir del punt de vista del
protagonista, és el retorn de l’Humbert a Catalunya, després de vint anys fugit
a l’Índia per causa de la seva lluita armada contra el franquisme.
El contrast entre allò que es podia
haver esperat de la transició espanyola i la realitat que es troba l’Humbert en
la Barcelona postolímpica és ben interessant: especulació urbanística,
desnonament, minorització de la llengua, espanyolisme violent... Un xoc ben
interessant per a algú que ha viscut molts anys en la calma budista.
Però el més interessant (segons la
meva lectura de la novel·la) és l’aventura terrorista: bona part del llibre
planteja la possibilitat de crear un grup que mantingui la lluita armada per
alliberar el país i construir un món millor.
I és clar que aquesta no és la
solució.
Vist en perspectiva, sobretot en la
perspectiva d’aquests darrers anys, la via democràtica que ha seguit des de
sempre el nostre país s’ha demostrat que és la més efectiva. Els catalans
comencem a tenir clar que la independència només depèn de nosaltres. I això és
així especialment perquè sempre hem apostat per la democràcia.
A hores d’ara, des d’Euskadi, es
miren el procés català amb sorpresa i admiració. Si som prou forts, acabarà bé.
I arrossegarem tots els pobles germans en aquest procés cap a la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada