Poques vegades assisteixo a un acte
amb aquesta sensació de convenciment, de tranquil·litat, de comoditat pel que
hi vaig a fer...
En aquest cas, es tractava de la
inauguració de l’exposició que els amics d’en Robert havien preparat a la Sala
Oberta del Museu Comarcal: “L’art de ser honest, l’instint de recerca.”
Vaig conèixer en Robert ja fa molts
anys, en una faceta que segurament no passarà a la història de l’art, però que
per a mi és molt significativa: quan jo vaig començar la meva llarga i intensa
etapa com a entrenador del CB Olot, en Robert era l’entrenador dels equips
femenins de l’escola Verntallat.
Va ser tot un plaer poder entrenar
la seva família (filles i nebodes) Manera-Bassols-Casi i la resta de grans
jugadores que s’havien format a partir del seny i les bones maneres d’en
Robert. Sobretot, li agraeixo un aspecte que no és gens senzill: malgrat ser
pare, i malgrat ser exentrenador, mai no va voler interferir en la meva feina
quan entrenava les seves expupil·les al cadet, al júnior, al sènior...
Qui coneix el món de l’esport, pot
arribar a entendre la qualitat humana d’aquesta actitud. I jo no puc més que
constatar-ho i deixar-ne memòria.
Avui m’ha agradat molt poder
compartir uns minuts amb les seves filles i la seva dona. Però sobretot m’ha
agradat constatar en l’actitud dels assistents a la presentació, l’honestedat
de tot plegat que certifica el títol de l’exposició.
Com que la meva vinculació amb en
Robert era purament esportiva, ben poc havia vist de la seva faceta artística
(tret d’alguna altra exposició o d’algun quadre escadusser), i només puc dir
una cosa: m’ha agradat molt! Segur que la Pilar Farrés hi ha tingut alguna cosa
a veure, però la diversitat de l’art d’en Robert m’ha impactat especialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada