Ara que he tingut més calma per
repassar els comentaris que es van fer al llarg del Ple de dijous passat, i que
he pogut veure’n el vídeo, tinc temps per comentar un parell d’anècdotes que em
van semblar tremendament rellevants i que, per qüestions de metodologia, no
podem comentar en el mateix Ple.
Em sap molt de greu, perquè a nivell
municipal hi ha molts aspectes en què coindicim amb la gent del grup municipal
socialista, però a nivell general ens distancien moltíssimes coses. Vaja!, que
cada cop estem més lluny. En Pitu Guix, responent la meva referència a la
sentència del tribunal Suprem, en el sentit que des d’Espanya sempre ens
arriben males notícies i que, fins que no siguem independents, no estarem tranquils,
va i deixa anar que les referències del representant d’ERC a Espanya no tenen
raó de ser, perquè la sentència només respon a la posició de persones singulars
que no representen els espanyols, perquè a Espanya hi ha molta gent que ens
entén i hi tenim molts amics. I llavors va i em retreu la posició de la Marta
Mata, impulsora de la immersió a Catalunya...
Uf!: el representant del PSC
afirmant que els jutges del tribunal Suprem només tenen una posició personal...
Em sap greu perquè això denota una manca de comprensió dels òrgans d’un sistema
democràtic. Ni el tribunal Superior de Justícia, ni el Suprem, ni el
Constitucional no són només persones, sinó la garantia de l’Estat de Dret. La
seva posició és la posició de l’Estat. I resulta que el PSC ho vol reduir a “posicions
singulars”. Si no fos perquè em posaria allà on no em demanen, tinc el
convenciment que avui per avui la Marta Mata votaria afirmativament en un
referèndum sobre la independència de Catalunya. El país ha canviat molt, i
Espanya ens ha ensenyat la seva pell de debò.
L’altre comentari que voldria
retreure correspon al senyor Mulleras, portaveu de Plataforma per Catalunya.
Sense venir a tomb, després del meu comentari referit a les posicions del grup
socialista, ens interpel·la i es refereix textualment a la sorpresa que li
causen les nostres discrepàncies, quan fa poc “havien format part del mateix
govern”.
Són paraules que es comenten soles:
venint d’on vénen, no és estrany que no entenguin què vol dir “govern de
coalició”. Ho especifico per si de cas: que diversos partits s’uneixin per fer
govern en un moment que no hi ha una majoria definida és el més normal del món
democràtic. I això, evidentment, no vol dir que les posicions ideològiques d’aquests
partits siguin les mateixes. Només faltaria! Em penso que ens queda molta feina
per fer!
Per cert, enllaço el vídeo del Ple
per si n’hi ha d’interessats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada