(Ja no estic de vaga!)
Evidentment, ho dic des del meu punt de vista, que per això ho penjo al meu bloc...
A dos mesos de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, comencen a aparèixer enquestes que, ni de bon tros definitives, no deixen de marcar “tendències”. En aquestes primeres enquestes, el partit més perjudicat és, sens dubte, Esquerra Republicana de Catalunya. Com que és el meu, em permetré parlar-ne en una entrada posterior.
Sembla que CiU apareix reforçada i que Mas es perfila com el nou president de la Generalitat de Catalunya, el 129è. No arriba a la majoria absoluta per poder fer i desfer, però obtindrà uns bons resultats en què no semblen reflectir-se les tibantors entre tots dos partits, els problemes de finançament d’Unió, el cas Palau o el fet que homes forts del partit com Prenafeta i Alavedra hagin passat un temps a la presó. Tampoc no l’han afectat negativament els antics (o futurs) pactes amb el PP o el famós vespre d’en Mas a la Moncloa retallant l’Estatut del Parlament.
El PSC sí que rep un fort revés i sembla perdre qualsevol opció de mantenir-se al govern, si no és que acaba triomfant allò que en diem la “sociovergència”. Per primera vegada, es presenta el President de la Generalitat de Catalunya a unes eleccions que sembla perdre estrepitosament. Tot i així, la davallada tampoc no és tan catastròfica com podrien fer pensar els casos de corrupció que s’han destapat arran del cas Pretòria i el cas de l’hotel del Palau: seguirà sent, i de llarg, el segon grup de la cambra.
El PP sempre hi és. Sembla que té un sostre, però també té un sòl. I les enquestes diuen que, en aquest cas, arribarà al sostre! Que Rajoy liquidés algun dels dirigents del partit a Catalunya, que imposés Sánchez Camacho com a candidata, la qual no ha tingut mai cap paper al Parlament, que tinguessin l’escissió de la Nebrera, que hagin estat els abanderats de la lluita contra la millora de l’autogovern de Catalunya, contra la limitació de l’espoli fiscal..., res no ha influït perquè el PP no pugui millorar els seus resultats.
Pel que fa a ICV-EUiA, el tercer partit del govern, les enquestes són menys explícites, però sembla que la seva representació anirà lleugerament a la baixa. Potser ha influït la imatge del govern, potser el canvi de candidat...; el fet és, però, que manté una posició semblant a la que ha tingut en les últimes legislatures.
Segons les enquestes, potser entra Solidaritat Independentista com a nova força política, potser entra Reagrupament, potser totes dues, potser cap, però en el millor dels casos no obtindrien entre totes dues més de quatre parlamentaris. O sigui: malgrat les retallades de l’Estatut, malgrat la manifestació del 10J, malgrat l’ascens imparable de l’independentisme, sembla segur que la propera legislatura tindrà menys diputats independentistes que les anteriors... Algú s’hauria de plantejar quina imatge ha volgut donar de tota aquesta història i fins a quin punt han prevalgut els egos personals sobre la feina que s’està fent des de l’independentisme des de tants anys i anys...
El més curiós d’aquestes enquestes, però (i que consti que, com he dit des del primer moment, parlo des de la meva reflexió personal), és el resultat que vaticinen per a Ciutadans: no només manté la representació, sinó que la pot millorar! Un partit que va entrar al Parlament amb tres diputats amb uns resultats justets, justets. Que no només no han fet res de bo al llarg d’aquests quatre anys (només demostrar el seu anticatalanisme), sinó que s’han barallat entre ells de tal manera que un va marxar del Parlament, l’altre va passar al grup mixt (per integrar-se i fer propaganda d’UPyD) i la que han trobat per substituir el dimitit només fa gala del bilingüisme que defensen sent incapaç de pronunciar dues paraules seguides en català. Malgrat tot això, aquell noi que surt despullat i que només parla d’Espanya i de llibertat (oxímoron!) repetirà!
Qui ens entengui, que ens compri...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada