Una de les lectures que he pogut fer aquest estiu és l’últim premi de novel·la històrica Nèstor Lujan (és curiós perquè en Lujan es va dedicar tota la vida al periodisme i només va fer alguna novel·la històrica al final de la seva vida; però els amics hi són per a alguna cosa...), un premi que compta amb una nòmina interessant de guanyadors: Antoni Dalmau, Albert Salvadó, Jordi Mata, Alfred Bosch, etc.
La Núria Esponellà, a diferència d’aquests autors que van obtenir els primers premis Nèstor Lujan, no s’ha dedicat especialment a la novel·la històrica i potser per això un dels aspectes que remarca l’edició és la seva recerca d’informació, amb una bibliografia al·lusiva que pot espantar el lector.
El cert és que Rere els murs és una novel·la interessant ambientada a mitjan segle XII a l’abadia de Sant Pere de Rodes i el comtat d’Empúries. La vida dels monjos i dels serfs, les trifulgues entre els nobles i la construcció de la portada del monestir pel mestre de Cabestany hi estan perfectament relatades. S’hi palesa, doncs, la investigació històrica que ha hagut de fer la Núria Esponellà, però malgrat això la novel·la flueix sense erudicions extremes.
Potser és més pobra a l’hora de mantenir l’atenció del lector al voltant de la intriga, on apareixen diverses línies que de vegades només queden apuntades i que es resolen sobtadament o, fins i tot, només de passada. Tampoc el retrat dels protagonistes és especialment perfilat.
Així doncs: sense ser una novel·la d’aquelles que t’enganxa la trama i no la pots deixar, sense ser una novel·la de la qual et meravellen els personatges i t’hi identifiques completament, no deixa de ser una novel·la que et va interessant pel món que retrata, per la vida monàstica i per les baralles nobiliàries, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada